Opinió

El voraviu

Som el gos d’en Mora

I diem ‘influencer’ a qui la seva gràcia és fer-nos comportar com a tal

Quan passava davant d’un aparador ben guarnit m’encantava en el que el botiguer provava de vendre, i al cap de res de badocar-hi xisclava que ho volia. L’àvia Neus m’estirava per continuar carrer amunt o carrer avall. La sentència era invariable: “Sembles el gos d’en Mora, que de tot s’enamora.” A la dècada dels seixanta del segle passat, encara era molt incipient tot el que domina el segle XXI. Hi havia els aparadors. Hi havia una certa cartelleria exterior a vegades en ceràmica (ChocolatesTorres i Nitrato de Chile) i a vegades amb monumentalitat (el toro d’Osborne). Hi havia la ràdio i els transistors (amb el negre del Cola Cao, la Maria Matilde Almendros des d’España para los españoles i La radiogaceta de los deportes. I hi començava a haver la televisió, que s’obria pas pels menjadors de les cases. Hi havia el No-Do als cinemes, és clar, i els diaris i revistes als quioscos i llibreries. Es podia resistir perquè el bombardeig se centrava en pocs àmbits de la quotidianitat. Ara no. Ara és transversal a l’activitat humana, del consum a la política, de l’oci a l’espiritualitat, de la sanitat a l’educació, de l’esport a l’entreteniment. Les eines per fer-nos comportar els uns als altres com el gos d’en Mora són infinites i infinitament eficients i desvergonyides. Després a vegades ens ho retraiem i a vegades entrem en una catarsi col·lectiva. Ara diem influencer a qui la seva gràcia és aquesta, fer-nos comportar com el gos d’en Mora.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia