König, cinquanta anys de regnat

El rei ha complert mig segle. No sé si s’ho podien imaginar, en Jaume Parals i la Teresa Ill, quan van obrir, un diumenge 11 de febrer del 1973, el primer local a la Gran Via de Girona. Era una revolució. Un establiment on cada dia de cada dia es podien demanar els frankfurts, que fins llavors encara anomenàvem perritos calientes o hot dogs. Els més joves no poden ni imaginar que a finals dels 60 i començament dels 70 havíem d’esperar les Fires de Girona per menjar-ne. En Salvador Garcia-Arbós ho té ben documentat. Naixia el König, rei en alemany, en una època complicada. Això, a en Pere, el fundador, no va espantar-lo. Va aconseguir fer les obres amb 120.000 pessetes, que llavors eren molts diners, que li va deixar la seva iaia. El seu pare estava enfadat perquè no havia volgut estudiar química a Saragossa ni treballar a l’empresa familiar de pintures i li va tancar l’aixeta. Ell se’n va anar a fer de discjòquei a Suïssa i allà va començar una carrera que el va portar a liderar la nit gironina i una nova manera d’esmorzar, dinar o sopar a la ciutat ara plenament consolidada.

En Pere Parals, gran amic de l’humorista Eugenio –però aquesta és tota una altra història– va passar per establiments mítics com ara l’hotel President de Barcelona o el Flash Flash de Leopoldo Pomés. Però tenia inquietuds. Va obrir el primer pub de l’Escala, el Club 77, i li va costar fer entendre què volia dir un pub a les autoritats. Va passar pel Don Carlo, el Totems d’Empuriabrava i l’Scopas. Després va obrir el Harlem, el primer pub de la ciutat, amb Josep Pérez. I ha tingut participació al Fashion, el Capitol (antic Boomerang), que diu que es va enfonsar pels controls d’alcoholèmia i l’Aleshores, a la plaça de la Independència

El seu fill, en Marc Parals, fa molts anys que és al capdavant de tot plegat. S’han fet grans, com a negoci. Tenen dotze König, a Girona, Vilablareix, Salt, Figueres, Platja d’Aro, Barcelona, Vic i Blanes. Va ser ell qui va decidir fer l’aposta pels König i deixar la nit, que agrada molt però encara crema més. La va encertar.

Han passat cinquanta anys, dos mesos i nou dies des que es va aixecar la persiana del primer local a la Gran Via, ara tancat perquè hi volien fer pisos i era massa petit per a les necessitats actuals. El van tancar el 21 de desembre del 2014, el dia de la foto que il·lustra aquesta crònica. En Pere i en Marc hi van sopar i allà es va acabar el mític local en què tantes hores vaig passar, entre altres coses, perquè tancava tard i els periodistes ho aprofitàvem.

De la plana de l’anunci de Los Sitios que m’envia en Marc Parals, trec que allà s’hi farien “els més saborosos entrepans típics nòrdics i les famoses salsitxes de Frankfurt”, però diferents. La diferència els hi agraeixo. En comptes dels frankfurts bullits que servien a Alemanya, aquí va fer construir planxes de ferro colat i els va servir amb una excel·lent mostassa. Llavors també hi servien els mes inversemblants coctails hawaians, que van marxar cap al James Dean, el mític bar que va durar deu anys perquè també hi van fer pisos. El rei ha complert 50 anys. Llarga vida. El König ja és una institució de la ciutat i va aconseguir que encara ara la gent quedi “per fer un könig”.