L’economia de la vida ens reclama acords

Ens recordem del valor de la vida quan correm el risc de perdre-la. Potser és per això que des de la pandèmia es parla cada cop més de l’economia de la vida, un concepte que posa l’accent en la importància de l’equilibri ecològic i la regeneració dels recursos, en les relacions i les activitats que ens fan viure amb plenitud, amb bones facultats, i que engloba, a més de l’empresa, el temps de lleure, la cultura i les activitats creatives. Això contrasta amb l’economia tradicional, que se centra exclusivament en la producció i el consum de béns materials, per no parlar de l’economia especulativa, que crea més disfuncions i riscos que no pas riquesa real.

Hi ha una nova economia que, a partir de la solidesa de la indústria tradicional, fa un pas més enllà en la recerca del benestar, que posa l’accent en la investigació centrada en la salut, en l’atenció de la longevitat de les persones, en el futur sostenible de la indústria alimentària, en les start-ups que sacsegen el panorama i llancen propostes disruptives que poden ajudar a satisfer les necessitats de futur.

Les start-ups es caracteritzen per la seva agilitat i capacitat d’innovació. Són especialment importants en l’economia actual, ja que poden desenvolupar noves solucions tecnològiques per a problemes existents i crear nous mercats. Les start-ups de salut van captar l’any passat un finançament de 445 milions d’euros a Catalunya, un 87% més que l’any anterior, segons un estudi de la consultora EY. També creix la inversió en companyies de tecnologia mèdica. En els recents premis de l’Associació d’Empreses de Noves Tecnologies de Girona (Aenteg), gairebé la meitat dels guardons tenien relació amb tecnologies aplicables a la salut. Tots som conscients que aquest és el camí. Però encara falta més inversió i no s’ha entrat en un procés d’internacionalització. El 90% dels inversors en aquestes noves empreses són de caràcter local i els falta capital estranger per entrar musculades al mercat global.

L’economia de la vida també necessita connectivitat i coordinació. Cal continuar impulsant les agendes compartides amb una concepció del lideratge que no prioritzi el lluïment personal, sinó la consecució del objectius a través de la suma de coneixements.

Ens cal una aliança estratègica entre el sector públic i el sector privat per la construcció i el manteniment d’infraestructures, la recerca i el desenvolupament tecnològic o la prestació de serveis. Els governs i les empreses han de treballar junts per abordar problemes socials, econòmics i ambientals. Això implica cooperar en la planificació i implementació de polítiques públiques i estratègies empresarials, amb l’objectiu de maximitzar la seva eficiència.