Opinió

A la tres

Tots no són iguals

“Si es constituís el partit capaç de seduir els que pensen que tots els polítics són iguals, no dubtin que arrasaria i obtindria una majoria absolutíssima

Tots els polítics són iguals. A raó de les vegades que he sentit a algú pronunciar literalment aquesta frase, aposto que deu ser un dels pensaments més verbalitzats en la història de la humanitat. És una frase recurrent quan algú se sent decebut amb la classe política perquè no satisfà les seves expectatives. Si un alcalde incompleix la seva paraula, doncs tots els polítics són iguals. Si un partit fica la mà a la caixa, doncs tots els polítics són iguals. Si es constituís el partit capaç de seduir els que pensen que no hi ha diferències dins la classe política, no dubtin que arrasaria i obtindria una majoria absolutíssima. Aquesta tendència a generalitzar, tan antiga com la vida mateixa, és un dels grans errors d’interpretació que cometem com a societat. Ni tots els mestres són iguals, ni tots els carnissers són iguals, ni, per sort, tots els polítics són iguals. Recomano parar atenció a l’article que publicava dissabte en aquest diari el company Òscar Palau, sobre la pressió sota la qual viuen molts electes de l’àmbit local. Persones que han estirat el patiment diari fins a caure en la malaltia, sovint perquè la voluntat de servei ha pesat més que el benestar personal. No tothom que fa el salt a la política ho fa buscant el suposat enriquiment –cap polític es pot enriquir sense delinquir ni sense negocis alternatius o ingressos complementaris–, ni cercant un prestigi social que és com el premi que hi ha al final d’un laberint farcit de trampes.

Aquests dies que sentirem moltes persones dient que no pensen votar perquè tots els polítics són iguals, convé recordar que hi ha persones que aposten per intentar fer la vida més amable a la resta, malgrat que el preu que han de pagar és veure’s triturats per les xarxes socials –les dones per partida doble–, sovint a canvi de quatre rals, o tractar de tu a tu la soledat extrema quan els focus són lluny. Perquè si les crítiques internes poden ser dures, les traïcions internes acostumen a ser demolidores. Em poden creure: tots els polítics no són iguals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia