Viure a la ciutat, viure la ciutat
La majoria de ciutats s’han sabut adaptar als desafiaments i reptes del seu temps. Poques, en canvi, s’han sabut anticipar amb èxit; però les que ho han sabut fer han esdevingut models que han inspirat la resta i han marcat tendència. Adaptar-se és obligatori, però anticipar-se ja és tota una altra cosa. Girona s’ha anat adaptant, més bé que malament, al pas del temps; es nota des del Barri Vell fins als diferents eixamples i el creixement fet a partir de les annexions de nuclis residencials empesos pel fenomen migratori dels anys seixanta i setanta, o directament per l’annexió de municipis sencers.
Davant la nova era en què ha entrat la humanitat, les ciutats han de saber anticipar-se als canvis, i Girona té les condicions suficients per fer una aportació pròpia, i genuïna, a la conversa global que pretén identificar cap a on van les nostres urbs. El repte avui és diferent al de fa dècades: la mobilitat es reinventa; l’electrificació de la mobilitat i l’eclosió de la bicicleta com a mitjà comú i habitual tenen un gran impacte en l’urbanisme. La qualitat de l’aire i la salut ambiental són elements crucials a l’hora de prendre decisions de futur. La funció del carrer com a espai de socialització i d’educació canvia de manera vertiginosa amb la irrupció del comerç en línia i la desaparició de comerços tradicionals. I, és clar, el turisme cada vegada més exigent, que converteix ciutats que fa unes dècades eren turísticament anecdòtiques, en veritables referents internacionals. Ciutats que saben explicar una història, que la saben posar al plat dels seus restaurants, que ofereixen experiències i que estimen el seu patrimoni.
Girona no ho ha tingut sempre tot de cara, ha hagut de lluitar molt durant molts anys. Però amb la seva història i el seu patrimoni està en una posició privilegiada per poder anticipar-se a aquest futur i no quedar-se en la gestió de l’èxit present. En aquest futur, les ciutats deixaran de parlar el llenguatge del ciment, l’asfalt i els cotxes, i recuperaran el llenguatge humà… sempre que els seus habitants esdevinguin la primera línia de defensa d’aquesta ciutat. I, com sempre, tenir present que la ciutat del futur es comença a construir des de l’escola i el carrer. Viure a la ciutat i viure la ciutat ha de ser una mateixa cosa.
