Els últims seran els primers
Avui fa exactament 30 anys, el dissabte 8 de maig del 1993, El Último de la Fila va actuar al pavelló poliesportiu de Figueres, en el marc de les Fires de la Santa Creu i també de la gira de presentació del seu sisè disc, Astronomía razonable –sisè, comptant Nuevas mezclas, més que un recopilatori (1987)–, que va ser també el penúltim d’estudi de la seva impecable discografia i, probablement, un dels seus millors àlbums, amb cançons com ara Mar antiguo, Como un burro amarrado en la puerta del baile, El que canta su mal espanta o Lápiz y tinta. Gravat als Real World Studios de Peter Gabriel, al sud-oest d’Anglaterra, Astronomía razonable va ser no només un dels cims creatius de García i Portet, o viceversa, sinó també un dels seus discos de més èxit, que va assolir la xifra màgica del milió de còpies venudes, quan això era possible.
És remarcable la llarga vinculació de Quimi Portet i Manolo García amb les comarques gironines, fins i tot com a veïns de llarga estada, el primer a Avinyonet de Puigventós, el segon a Arbúcies. Curiosament, a Arbúcies hi van oferir Manolo i Los Rápidos un dels concerts de presentació del seu primer disc homònim (EMI, 1981), de vendes misèrrimes en el seu moment. Los Rápidos van tocar a Arbúcies el 3 de juliol del 1981 dins del 1r Festival de Música Folk-Rock, on també van actuar l’Orquestrina Galana –amb Jaume Arnella i Marcel Casellas–, Falsterbo-3, la Companyia Elèctrica Dharma, Lone Star i Quico Pi de la Serra, que va tancar el festival cap a les 7 del matí. Sens dubte, un cartell molt variat, i encara ho hauria estat més si hi hagués actuat La Locomotora Negra, que no va fer-ho perquè ja havia començat les vacances. Hi van assistir només unes 600 persones. Unes setmanes abans, el 20 de juny del 1981, a la localitat osonenca dels Hostalets de Balenyà, els quintos del poble hi van organitzar el festival Rock de Lluna, amb Lone Star, Evo, Satellite Band, Los Rápidos i Kul de Mandril, el grup de Quimi Portet, que va enlluernar Los Rápidos i li van proposar ser el seu nou guitarrista. No sé si el concert d’Arbúcies va ser el primer cop que García i Portet van actuar junts en públic, però aquell estiu va néixer un tàndem creatiu inoblidable.
