Opinió

Tal dia com avui de 1979

JOSEP MARIA ESPINÀS

Festa al Poblenou

EI mes vinent farà cin­quanta anys que es posà la pri­mera pedra de l’edi­fici del Casino de L’Aliança del Poble­nou. Era la “nova” Aliança que nai­xia de l’escissió d’uns quants socis de l’antiga soci­e­tat d’aquest nom, afec­tada a les aca­ba­lles de la dic­ta­dura de Primo de Rivera per una crisi que no tri­ga­ria a fer-la des­a­parèixer. Per això els del Casino diuen que tenen cent deu anys de vida pròpia (la pri­mera Aliança fou fun­dada l’any 1869) i cin­quanta anys de llar pròpia. I ho diuen en un periòdic, “L’Eco de L’Aliança”, que exhi­beix una data de fun­dació molt res­pec­ta­ble: 1873.

En aquest número extra­or­di­nari de “L’Eco” hi ha una colla de tex­tos força interes­sants sobre el Poble­nou, escrits per poble­no­vins de nai­xença, de residència o de sen­ti­ments. El novel·lista Xavier Ben­gue­rel, per exem­ple, recorda les “xin­xes de fàbrica” –les tre­ba­lla­do­res– de la seva infan­tesa, i Ricard Creus, fent la com­pa­ració amb Bar­ce­lona, diu que “viure al Poble­nou vol dir, per a mi, viure en una casa de qua­tre pisos, amb dues por­tes per replà, conèixer tots els veïns i saber qui viu a les esca­les dels cos­tats. Dis­tin­gir tots els caràcters dels veïns. Dis­pen­sar que un sigui molt par­la­dor i l’altre, una mica eixut, que amb un s’hi pugui comp­tar i que l’altre només et pugui salu­dar de pas­sada perquè sem­pre va a la seva”.

Al Poble­nou hi vaig conèixer en Subi­rachs, quan jo començava a publi­car coses i ell començava a ésser cone­gut com a escul­tor, hi vaig assis­tir als pri­mers “hap­pe­nings” que es van cele­brar a la ciu­tat i dins del Casino de L’Aliança he vis­cut algu­nes hores il·lusi­o­na­des de la cançó. Ciu­tadà de l’Eixam­ple, el Poble­nou ha tin­gut sem­pre per a mi, veri­ta­ble­ment, molt de “poble” i molt de “nou”, o sigui, un batec popu­lar que em sor­pre­nia; més d’una vegada m’he mirat el pas­seig del Tri­omf com si fos el car­rer major del poble en el qual jo hau­ria pogut viure.

Aquesta pri­ma­vera –i en una segona fase a la tar­dor– el Casino cele­brarà els seus cin­quanta anys amb una sèrie de mani­fes­ta­ci­ons públi­ques: el 6 de maig, al matí, sar­da­nes a la rodona de L’Aliança; el dia 13, la gran festa popu­lar del cin­quan­te­nari al llarg de la Ram­bla del Poble­nou, amb l’actu­ació dels dos-cents com­po­nents dels balls popu­lars de Sit­ges... i també a les onze del matí el “Pa amb vi i sucre de L’Aliança”: una taula de dos-cents metres de llar­gada que caldrà anar a veure, mil qui­los de pa i tot el vi que cal­gui. La gresca és asse­gu­rada, i caldrà asse­re­nar-se una mica per a rebre, a quarts d’una, el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, que inau­gu­rarà la nova bibli­o­teca del Casino i l’expo­sició de pin­tura, escul­tura i ceràmica del grup d’artis­tes de L’Aliança. Aquests pri­mers actes ja repre­sen­ten per­fec­ta­ment l’espe­rit de vida i lli­ber­tat, de soli­da­ri­tat i de cul­tura que sem­pre ha estat propi del Poble­nou.

Els nous aires que bufen a Bar­ce­lona hau­rien de tor­nar a inflar la vela del Poble­nou, esquinçada i reco­sida al llarg de la seva història. Però és clar que l’última paraula la tenen els poble­no­vins, i aquest cin­quan­te­nari del Casino de L’Aliança pot ser molt oportú per a coor­di­nar volun­tats i pro­jec­tes; l’exem­ple dels socis del Casino ha de mul­ti­pli­car l’apa­rició de “socis del Poble­nou”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.