A la tres
Polítics despullats
“Disset anys abans la imatge en què es veia un jove Albert Rivera en pilota picada i tapant-se els genitals va ser rebuda amb tants elogis com crítiques”
La candidata de Ciutadans a la ciutat de Barcelona, Anna Grau, va presentar ahir el cartell, en castellà, de les eleccions municipal, en el qual s’intueix despullada, en una clara picada d’ullet a la imatge del 2006, quan la formació es va presentar per primer cop. Disset anys abans la fotografia, amb un jove Albert Rivera en pilota picada i tapant-se els genitals, va ser rebuda amb tants elogis com crítiques. El partit, amb la supèrbia de l’estrena, prometia aires de renovació i treballar per a tothom, sense distincions, malgrat que des del primer moment va tenir una fixació malaltissa amb el català en tant que l’acusava de ser un element de divisió social. Uns li van comprar els discurs, esperançats que només la gent que debutava en aquest món i que no portava la coneguda motxilla de servituds seria capaç de canviar les coses. Es feien dir la nova política, però massa aviat van semblar-se a la vella. Atiar l’odi cap a la llengua i els trets identitaris del país sempre ha donat rèdit electoral i en això, cal admetre-ho, han estat uns professionals. Tot i això, el desastre de la formació és prou conegut per corroborar que la seva fórmula per erigir-se com a alternativa tenia data de caducitat i l’allau de votants i simpatitzants que els ha donat l’esquena és l’exemple més clar. No voto a Barcelona, per tant em fan falta elements per preveure si la campanya d’Anna Grau acabarà tenint els mateixos resultats que la d’Albert Rivera el 2006, que la d’Inés Arrimadas el 2017 o la de Carlos Carrizosa el 2021. Cert, aquells eren comicis per governar Catalunya, però l’objectiu és el mateix: guanyar. Mostrar una candidata amb el tors al descobert es pot interpretar com un gest de valentia, de qui que no té res a amagar i que es mostra disposada a donar-ho “absolutament tot” per la gent que li faci confiança. Ara bé, també pot semblar que el partit va fluix d’imaginació i que només li queda recuperar idees que en el seu moment ho van petar, però a les quals ara es demana que facin un miracle. Un miracle dels grossos.
