Els efectes de la mala fama

L'increment a Barcelona del nombre de denúncies per robatori fetes per turistes darrere les quals no és clar que realment hi hagi hagut una sostracció, sinó un engany per poder cobrar assegurances de robatori al país d'origen dels turistes presentant el full de la denúncia, és un símptoma que va més enllà de la dada objectiva i dels fets contrastables. Perquè, d'entrada, aquesta impressió que té la policia catalana, recollida ahir per aquest diari, és difícil de posar sobre el paper i ser quantificada amb dades objectives. Sembla clar que a la capital catalana es detecten almenys un parell de denúncies diàries d'aquest tipus, però és pràcticament impossible determinar quantes més n'hi pot haver que no es detecten o que, tot i ser evident que són falses, no hi ha manera de provar-ho. Perquè no hi ha dubte que el presumpte engany dels turistes que denuncien fets inexistents és molt difícil de demostrar per la mateixa naturalesa de l'engany i també per l'estratègia seguida a l'hora de cometre'l, ja que molts dels visitants aprofiten les seves últimes hores d'estada al nostre país per posar en coneixement de la policia els robatoris de què haurien estat víctimes, amb la qual cosa es fa materialment impossible portar a terme una investigació amb cara i ulls.

Més enllà de les qüestions tècniques, però, es poden extreure algunes conclusions tan preocupants o més sobre aquesta situació. La més important és que la mala fama de Barcelona com a ciutat sembrada de pispes i lladregots circula prou a l'exterior per generar la picaresca entre alguns turistes, molts dels quals saben que les seves denúncies no seran excepcionals. En aquest sentit, val a dir que costa molt poc caure en el descrèdit i, en canvi, són molts els esforços que calen per deixar enrere les etiquetes negatives, els estereotips i la mala imatge. Barcelona s'ha guanyat a pols durant anys el qualificatiu de ciutat insegura i paradís de carteristes, i ara té doble feina: controlar els delictes i eradicar la mala premsa.