mirades
Jordi Grau
Ava Gardner, Sinatra i el torero
En Mateu Ciurana té una d’aquelles veus que fan que se’l reconegui a l’instant, tant si l’escoltes per Ràdio Cassà com si et trobes per les xarxes la seva particular versió de l’Oració al Crist de la tramuntana de Fages de Climent. El vaig conèixer quan, de molt jove, el vaig sentir a la Sindical, que era com anomenàvem La Voz de Gerona abans que no es reconvertís en Radiocadena sota la direcció d’en Joan Albert Argerich i on en Mateu va arribar el 1982. Era un locutor d’una veu potent i modulada, una veu de les de Ràdio Nacional, on va treballar; una veu tan diferent de les de la SER, on després ell també hi va treballar, així com a Ona Girona i Ona Catalana. Sempre serà un home de ràdio, però és moltes coses més: periodista, gestor cultural, cineasta i escriptor. A La Sitja de Fornells, i fent uns curts de cinema que capten l’atenció per la temàtica i perquè sempre aconsegueix que primeres figures hi participin: de Gerard Quintana a Xavier Sardà, sense descuidar-nos la gran Teresa Gimpera.
Ara escriu i ja ha publicat tres novel·les: La Copa de Caldes, Bernadeta i Ava al paradís. I aquesta, barrejant veritat i ficció, tracta sobre l’estada d’Ava Gardner a les comarques gironines, bàsicament a Tossa de Mar, en el rodatge de Pandora y el holandés errante.
No els parlaré del llibre, que han de comprar i llegir. Mesos després del centenari del naixement d’Ava Gardner –“l’animal més bell del món”, com la van batejar–, la novel·la ha fet forat. Hi ha veritats i hi ha ficció. Barregin Ava i Frank Sinatra i Mario Cabré, que es va enamorar i va ser relativament correspost segons la biografia de l’actriu. Frank Sinatra va venir dels EUA gelós, i motius devia tenir. Mario Cabré, actor, presentador després de Reina por un día de TVE i torero, li va dedicar uns apassionats versos que es van poder sentir en boca del poeta Lluís Lucero en la presentació de Girona.
Amb Ava al paradís, en Mateu l’ha ben encertat. La història real de com en Sinatra arriba a Caldes i s’indigna perquè ningú entén l’anglès, fins que un taxista l’hi va arreglar tot, és sensacional. Uns diuen que va ser en Pere Balliu, l’avi de l’actual alcalde, que parlava anglès perquè havia estat anys a Austràlia. D’altres diuen que va ser en Pitu Verdaguer. L’escena, meravellosa. Com ho era La Gavina de s’Agaró, on s’allotjava l’Ava. Encara se’n parla, d’ella, a Girona, on va rodar les escenes de toros al Torín de Santa Eugènia. Era llavors una jove actriu molt diferent de la que, devorada per l’alcohol, va viure i s’ho va beure tot a Madrid o la que es va retirar i va morir a Londres. Aquí, l’Ada va viure al paradís de Tossa.