Capital sexual (2)

Que en els homes el capital eròtic és important? No tots els homes poderosos són guapos (ni de bon tros), però bona part de les dones per tenir poder han de ser boniques. Per exemple en el món del teatre i el cinema, els homes tenen moltes més possibilitats de tenir una carrera com ara tècnic de llum, escenògraf, director de fotografia o director (qui mana). Tenen moltes més oportunitats d’èxit al marge de no posseir-lo. Pregunti’s si Beauvoir hauria pogut tenir el capital eròtic de Camus; la Birkin, el del Gainsbourg, o la Beyoncé, el de Jay-Z. I a diferència de quan veiem l’aspecte de Borges o de Camilo José Cela sempre ens han deixat molt clar que la Maria Aurèlia Capmany i la Gloria Fuertes eren dones rares, per no dir lletges (fins i tot he vist reportatges de la Capmany, d’antigues companyes dient que era molt intel·ligent però no era gens bonica, com si fos el més remarcable de la seva carrera literària). I no cal que diguem com les polítiques, o les articulistes d’opinió reben molts més insults pel seu físic que el que reben els homes. En el darrer article desglossava en què consistia el capital sexual segons Catherine Hamik, i comentava la bellesa i l’atractiu sexual. Continuem amb els trets que fan que una dona tingui capital sexual.

L’encant. Significa ser una dona de tracte fàcil. Que riu, que se sorprèn, que es commou, que fer qualsevol activitat amb ella resulti fàcil. Vol dir ser el descans dels guerrers; per això no poden ser ni conflictives, ni estar sonades ni enfadar-se. Ja sabem que si un home s’enfada és perquè té raó, i quan ho fa una dona és perquè és una histèrica. Les dones són les principals víctimes del pensament positiu, les que es lleven ben d’hora, ben d’hora, fan ioga, un batut verd i no paren de somriure. No es permeten plorar neurastènicament, i si ho fan és perquè són molt sensibles, mai per agressivitat o ràbia. L’encant acaba sent problema perquè no som sempre felices, ens costa posar límits, ser assertives i no convertir-nos en una geisha 3.0.

La vitalitat. L’obligació d’anar al gimnàs, estar fitness, sobretot no estar grassa, tenir energia, estar de bon humor, ser feliç, i no fer-se vella.

La presentació. Hem de gastar molts diners en el vestir, en els complements, en els perfums, en els tractaments de bellesa. De nou en el gimnàs i si s’escau en els aparentment inofensius “retocs” de la cirurgia, com si fóssim una peça de ceràmica, però la veritat és que som carn, nervis, tendons, i quan ens fem una liposucció ens ho aspiren tot i ens deixen les cames totalment negres pels hematomes.

Què passa amb tenir o no tenir capital eròtic? Doncs que una dona amb capital eròtic tindrà més possibilitats de promoció. La societat acostumarà a agrair-li tots els seus esforços innats i procurats pel que fa a la bellesa, atractiu sexual, encant, vitalitat i presentació. La Universitat de Texas ja ho va estudiar amb el seu llibre Beauty pays. Why atractive are more successful? (La bellesa es paga. Per què les atractives tenen més èxit?). I a tot això només ens falta afegir-hi el gran triomf del capitalisme. Ja ens ho va dir Helena Rubinstein, una de les fundadores de la cosmètica moderna: “No hi ha dones lletges, només hi ha dones mandroses.”

Amb voluntat, amb ganes, totes podem ser més guapes, més primes, més amables, tenir més complements, i estar sempre molt vitals. Podem dedicar tota la vida a això; llàstima que si la base no és gaire bona, la constitució no és fantàstica, els trets facials no acompanyen, serà una lluita perpètua, sense resultats clars ni definitius... Però no importa, hi ha tota una indústria d’articles, mètodes i dietes, d’aparells i de teràpies de pensament positiu per no acabar-te-les mai, així agafaràs l’hàbit d’intentar-te aprimar i d’estar bonica tota la vida, reforçant l’intent una i altra vegada i no sortint mai d’aquesta meta, ni quan siguis una dona menopàusica, vella, que cobra menys que qualsevol altre home del despatx i que ha de fer el doble per demostrar el que val. Creixem amb un mandat ben clar: hem d’aconseguir aquest capital sexual (ser atractives). Si no ho som hem fracassat com a dones, no ens cuidem, no ens estimem, no ens valorem, no lluitem pels nostres somnis. Però perdoneu una pregunta: no és terriblement inquietant voler ser desitjada en general?

Continuarà...