La llegenda dels “Katiuskes”
La memòria popular sosté que un migdia del 9 de juny del 1938, tres avions “Katiuskes”, provinents del pla de Martís, s’exhibien fent virolles sobre l’estany de Banyoles. La memòria popular manté que hi havia unes noies barquejant o, segons altres memòries, berenant als desmais, o fent el passeig, de bracet, coincidint que eren unes conegudes dels pilots que maniobraven aquells Tupolev SB-2 que tenien el camp d’aterratge en aquell pla camí d’Esponellà, on ara és un infinit camp groc de colza i abans va ser un aeròdrom militar. La memòria popular recorda els pilots allotjats a l’hotel Mundial. Primer van venir els de Moscou –el Tupolev era un bombarder mitjà de fabricació soviètica incorporat a l’aviació republicana des de l’octubre del 1936–, després van venir els pilots formats a l’Acadèmia de l’Aire de San Javier, a Múrcia. La Maria Mitjà Soler, del Mundial, conegut com “can Nenas”, relatava anècdotes dels aviadors republicans. La memòria popular atribueix als pilots una execució arriscada, en una acció entre romàntica i temerària, perquè poguessin estufar-se les ales davant de les noies conegudes. A prop de la pesquera la Carpa d’Or, un dels bombarders es va acostar massa al del costat i tots dos van perdre el control. Un va caure a l’aigua i l’altre, a la Draga. El recentment traspassat Joan Olivas va ser testimoni de com es cremava l’avió de la Draga. La memòria popular tot ho converteix en llegenda, sobretot les tragèdies. Al registre hi ha els noms dels morts d’aquell sinistre: Pere Puga Ortiz, Manuel Rosal Garcia, Benet Ramos Alarcón i Santiago Ramón Prior. Durant anys, el “Katiuska” enfonsat va ser un mite, fins que el 1985 els bussos de l’armada van recuperar un dels motors i algunes peces; la resta s’havia sedimentat sota les aigües cendroses i calcàries. No era la primera vegada que es volia recuperar. Durant la guerra, en Tomàs Planella recordava haver vist camions de gran potència per intentar estirar del fons lacustre l’embalum que els bussos havien aconseguit amarrar. Al Museo del Aire de Cuatro Vientos, a Madrid, hi ha el que l’expedició del 1985 va recuperar i volia refer com un Meccano. Qui sargirà la història, reconstruirà llegendes, relatarà prodigis, destriarà l’extraordinari, com qui pesca crancs a l’estany amb un salabret, quan la memòria popular ja no existeixi?
