Tal dia com avui de 1979
Josep Maria Espinàs
El cep de sempre
EI criteri amb el qual la guàrdia urbana utilitza el cep per a castigar els automobilistes és ben significatiu.
Com és sabut, el cep és fixat a una roda i produeix la immobilització del cotxe. Quan el conductor arriba es troba amb un paperet que li diu que ha de telefonar al 092 si vol iniciar els tràmits d’alliberament del vehicle; tinc referències fiables que el procés és complicat i sobretot molt lent. Sé qui ha perdut tot un matí anant d’una dependència municipal a l’altra, ciutat amunt i avall.
A primera vista, sembla just que qui ha fet una infracció greu d’aparcament, i destorba el trànsit, en pagui les conseqüències. La teoria és aquesta, però la pràctica és força diferent. Perquè el cep, previst per als casos que provoquen obstrucció de la circulació, ha estat radicalment desvirtuat. Què passava? Que la immobilització, mitjançant el cep, d’un cotxe aparcat abusivament en plena via circulatòria ajudava paradoxalment a allargar la presència de l’obstacle; el barrut que abandonava el cotxe cinc minuts per ficar-se en un establiment o fer una gestió, quan tornava per marxar no podia fer-ho. I el cotxe produïa el caos durant tres hores. O sigui, que el remei era pitjor que la malaltia.
Naturalment, la policia municipal no podia pas convertir-se, gràcies al cep, en la creadora d’una pertorbació permanent del trànsit, i com que desar els ceps al magatzem hauria estat un fracàs massa escandalós, s’ha decidit a utilitzar-los malament: s’han dedicat a posar el cep als vehicles que havent aparcat d’una manera antireglamentària –per exemple, en un xamfrà en hores prohibides– no obstrueixen la circulació. Així, cada dia podreu veure, a la Via Laietana, que una colla de cotxes mal aparcats però que no fan nosa han estat “encepats”, mentre que els guàrdies ignoren sistemàticament l’escandalosa presència de tots els automòbils que, deixats en plena via de circulació, són veritables i perillosos entrebancs. Es guardaran prou d’immobilitzar-los. La màxima irresponsabilitat, doncs, és premiada amb la màxima impunitat.
La conclusió és evident: si voleu que no us passi res, deixeu el cotxe tan malament com pugueu.
Deia que el fet és significatiu. I tant! Respon perfectament a la nostra experiència de ciutadans: els qui la fan més grossa són tractats habitualment amb més tolerància que els desgraciats que la fan petita.
No cal que us recordi els estafadors de milers de milions que se n’han sortit d’allò més bé, tot i l’escàndol legal i social. Però imagineu-vos que enxampen l’infeliç que es volia endur un sac de patates... Durant tots aquests anys s’han pogut guanyar fortunes fent desaparèixer zones verdes aprovades i construint-hi il·legalment blocs de pisos, però, la senyora Maria, la multaven perquè estenia la roba al balcó.
Jo espero un replantejament de l’actuació de la policia municipal en relació amb els ceps. Diuen que són més barats que la grua, però no s’hi val: la grua pot ésser utilitzada amb un criteri de justícia –prioritat a favor de resoldre les obstruccions greus i urgents– mentre que el cep és aplicat d’una manera sistemàticament injusta. L’Ajuntament no pot col·laborar a perpetuar la idea que, en aquest país, qui té més penques hi surt guanyant. És una qüestió de moral pública.