El calendari escolar

Aquest últim any s’ha parlat molt del calendari escolar, però en realitat tot s’ha reduït a fer-ho al voltant de l’inici de curs, i ja en vàrem parlar en un article anterior. En realitat l’ordre de calendari escolar té molts altres aspectes tant o més importants i que marquen la vida de moltes persones durant el transcurs de l’any.

Hi ha un punt que em preocupa especialment des de fa temps, i és el desequilibri de períodes lectius i de descans que haurien de fer possible tenir un curs molt millor als alumnes, als docents i a les famílies.

Hem de pensar que, de sempre, el primer trimestre ha estat el més llarg: tres mesos i una setmana. Quasi mai passa això en el segon trimestre, i si es dona aquest cas tenim un tercer trimestre esquifit. Ara tindrem tres mesos i mig de primer trimestre, calor a part.

A veure, voler pensar uns períodes de vacances que no siguin Nadal i Setmana Santa és un xic forassenyat, però sembla perfectament possible millorar aquest sistema de vacances escolars que tenim.

Cal no oblidar que el mig curs –l’equador– és a finals de gener, i això no es té gaire en compte. Des del meu punt de vista –i més ara començant, els nivells obligatoris, el dia 6 de setembre–, seria molt coherent organitzar el nostre calendari escolar una mica com a França: sis setmanes de classe i una d’aturada, aproximadament. Pensant així es podria fer la primera per Tots Sants: cinc dies (tres dies festius i dos de lectius). Seria just al mig del primer trimestre. I d’aquí fins a Nadal, intentant trampejar com es pugui la nefasta setmana de la Puríssima-Constitució. El vint-i-dos de desembre seria l’últim dia de classe.

El set de gener podria començar el segon trimestre –com es va fer el 2010/11– i, vist que la immensa majoria de centres posen part dels festius de lliure disposició per carnaval, es podria fer una altra aturada de cinc dies (dos dies festius i tres de lectius) en aquestes dates, de divendres a dimarts. D’aquí a Setmana Santa tenim els quaranta dies de Quaresma, quasi sis setmanes. I si la Setmana Santa ve molt aviat es podria pensar a fer classe de dilluns a Dijous Sant i fer vacances els quatre dies de la setmana de Pasqua, com es fa en altres llocs. I tot això sempre que no vulguem sortir de les dades marcades de Nadal i Setmana Santa.

I algú dirà: “Sí, home, més dies de festa.” No. Ara hi ha quatre dies de lliure disposició i molts s’utilitzen ja en aquestes dates. N’hi podria haver només un o dos de lliure disposició i la festa local corresponent. Quedaríem allà mateix, però racionalitzaríem una mica el calendari des del mateix departament i hi hauria períodes lectius més compensats. Certament que s’han de comptar la totalitat d’aquests dies lectius i s’ha de complir el que diu al respecte la llei d’educació de Catalunya, però això no és cap problema. Cal recordar que es fan més hores lectives que la gran majoria de països europeus –i més ara començant abans– i els sous són molt més baixos. Fins i tot força més baixos que a Euskadi, per fer una comparació més propera.

Tot això no deixa de ser una proposta que, com moltes, pot acabar a les escombraries. Instaurar aquest cinc períodes escolars seria una petita transformació, possiblement positiva. Ja sé que l’Honorable Conseller d’Educació, Josep González-Cambray, pretén grans transformacions, però valdria la pena que l’escoltés, la posés sobre la taula i la treballés amb les parts afectades. Crec, però, que la paraula proposar i negociar no són paraules usuals en el diccionari del conseller. Habitualment dispara i després apunta.