Present ardent
Els filòsofs tradicionals prenen com a model de la finitud humana la mortalitat, en canvi per a Arendt tots som natals
Dilluns a la tarda, mentre transitava pel barri remoguda per ressaques i anuncis electorals, el cos em reclamava refugi i vaig rebre un senyal. A l’Espai 22 de la llibreria 22 de Girona s’hi presentava el llibre Hannah Arendt: el món en joc, que la filòsofa gironina Fina Birulés acaba de publicar a Arcàdia sobre la pensadora alemanya del segle XX, de qui n’és una gran especialista. Que necessaris es fan aquests reductes de pau i reflexió enmig del soroll! I que reconfortant és sempre deixar-se endur per boscos desconeguts sota el guiatge dels savis. Els últims temps la filòsofa jueva està en boca de tothom, es va comentar. Avui m’hi afegeixo. Birulés va explicar que Arendt és una pensadora radical i en certa manera irritant perquè no és gens sistemàtica. No parteix de principis generals o una mateixa perspectiva, no ofereix un model teòric tancat, sinó que és molt experimental. Pensa els problemes del present a partir de l’experiència del passat. Per això es diu que té un pensament difícil de domesticar, perquè considera que no és possible pensar amb principis vàlids per a qualsevol situació, sinó que cal fer-ho en termes concrets i particulars. “Té una preocupació permanent per abordar cada problema en la seva realitat conjuntural, en la seva especificitat i no en nom de principis”, escriu Birulés. És una pensadora, afegeix, “que aixeca acta de la pèrdua, però que està més interessada en l’enigma de les flames que en les cendres”. El món en joc posa l’accent en la categoria de la natalitat. Els filòsofs tradicionals prenen com a model de la finitud humana la mortalitat, en canvi per a Arendt tots som natals. Morir és retirar-se del món, mentre que néixer és entrar a formar part d’un món que ja hi era abans que nosaltres l’habitéssim. El que ens ve heretat ajuda a pensar la pròpia identitat. Furgant en el concepte de natalitat, pesco la futilesa que avui neix el mes de juny i m’agradaria preguntar-li com veu tot aquest món convuls en què acaba d’irrompre. La simbologia de pacotilla diu que aquest és el mes de l’equilibri, predominat per un signe del zodíac com és bessons, emblema de la dualitat que ho mou tot. Benvingut equilibri, doncs. Frisem per saludar l’imminent solstici d’estiu, ballar al voltant de l’enigma de les flames en plena revetlla i clavar-nos al foc de l’instant.
