Girona, una mirada de campanya

Molt atent a la campanya electoral de les municipals a Girona però observant-la a distància, on es poden veure coses que en el dia a dia passen desapercebudes i estàs allunyat dels efectes del cos a cos electoral on es diuen sotto voce moltes mitges veritats i força mentides podrides. És opinió. Ni tinc la raó ni encara que digués alguna veritat l’acceptarien.

A la ciutat Jaume Veray ha fet una bona campanya. Li ha anat bé no ser en els debats i ha fet bé el que tocava. Ha tornat a portar el PP a l’Ajuntament, picant pedra, amb trobades puntuals i sectors determinats i sense fer mítings, als quals només van els convençuts. I amb algun cop amagat com el suport de Míriam Pujola, la regidora que li quedava a Ciutadans. L’altre regidor, ja com a no adscrit, fa temps que va donar suport al PSC.

Els de més a la dreta del PP, que verdegen, en canvi han entrat a l’Ajuntament per inèrcia de la marca estatal, sense fer res de res.

Carles Ribas anava per lliure, però els drets electorals del PDeCAT, que tenia, li han donat una visibilitat que ha sabut aprofitar. Parla bé, és conegut i li han faltat dècimes per superar el 5%. Va estar bé en els debats i, tot i la foto de les pancartes, s’ha fet un lloc en la campanya. I sí, el seu vot era convergent i per tant l’ha tret de Junts. Amb més temps de campanya ves a saber què hauria passat. Ser més conegut té coses bones, però també riscos.

Esquerra ho tenia difícil. La patacada a la cara de Quim Ayats anava destinada als dirigents nacionals d’ERC, no a la seva gestió. No hi ha hagut efecte Nadal. Ni se l’esperava, crec jo. Amb tres regidors tothom el festeja i serà en el govern, si vol.

Sílvia Paneque ha guanyat. Ha passat de sis a vuit regidors. Sí, el PSC n’havia tingut 15 i Anna Pagans, 11, però era un altre PSC i altres temps. La Sílvia ha fet campanya els vuit últims anys (alguns diuen 12) i ha estat per tot arreu. I això suma i suma molt. Ha guanyat on tocava i els límits eren més de la marca que de la candidata.

L’espai dels comuns apareix i desapareix i així és difícil fer forat. Molts dels seus són a Guanyem. S’ho han de replantejar, almenys a Girona.

Guanyem ha guanyat. Vuit anys a l’Ajuntament ajuden i han jugat una marca bona on la CUP hi és però no hi figura. La CUP ha baixat; Lluc Salellas i Cristina Andreu, no. Un vídeo excel·lent al final de la campanya i un èxit inqüestionable: pujar de sis a vuit. Ara, arriba l’hora de la veritat. Negociar des de la força del guanyador i esperant la generositat de qui té la clau. I la clau la té Junts. Demà continuem.