Empatx Juana Dolores

Quan t’empatxes, els símptomes que presentes són inequívocs, independentment que t’hagis empatxat d’una menja determinada o de qualsevol altra substància. Els pets i les llufes d’un empatxat o empatxada són insuportables per a l’olfacte de la concurrència i els efectes només els milloren els rotets del mateix empatxat o empatxada. Un panorama desagradable i desolador. Quan la ingesta de què s’ha abusat sense pair no és material sinó espiritual i en conseqüència el protagonista empatxa la neurona (en lloc de l’estómac i el ventre) i després surt a exhibir diarrea mental, tenim el vídeo de Juana Dolores amb en Xavier Graset a TV3. Es queixava que li havien canviat el dia de la cita i hi veia una mà negra. La cosa realment incomprensible és com ha arribat aquesta noia a ser a l’agenda de tots els mitjans, vistos l’histrionisme, els tòpics i la mala educació que exhibeix com a grans arguments. Ella o algú de la colla pessigolla en nom de qui reivindica admetria que el tractessin com va parlar durant disset minuts? Què és aquesta superioritat moral? Una empatxada i una maleducada, és Juana Dolores. No hi ha res més. No va encertar ni el lloc on fer l’espectacle. La professionalitat i la paciència de Graset varen evitar l’èxit mediàtic que buscava amb la provocació. Són disset minuts que contínuament se li veu el llautó. Pets i rots d’empatxada que potser li riuran els íntims. Bé, Graset, per desemmascarar-la.