Mesos frenètics

Acabem de sortir de les eleccions municipals i d’unes quantes d’autonòmiques, amb resultats per a tots els gustos i que alteren els equilibris de poder que hi ha avui en dia, tant pel que fa a Catalunya com a l’Estat. Ja s’anirà veient cap on van els pactes per configurar la nova realitat de governança. Semblava que entràvem en un període d’almenys sis mesos sense eleccions, però, tot de cop, el president de govern Pedro Sánchez ens ha sorprès convocant eleccions generals pel 23 de juliol. I tot de cop també ha entrat el vertigen pel que ens ve a sobre, les preses per configurar aliances i llistes. Sembla, doncs, que les municipals i autonòmiques ja són història, tot i que encara no s’ha configurat la governança sorgida de la voluntat popular.

Hem de tenir en compte que a més de les eleccions del 23 de juliol hi ha més esdeveniments ja previstos, un dels quals només passa cada tretze anys i mig per a cada estat membre de la UE, com és el cas del semestre europeu, que el pròxim recau a la presidència espanyola del consell de la Unió Europea, que comença l’1 de juliol i que ha de donar, d’una banda, molta feina logística i política al govern de l’Estat i, per l’altra, també molta visibilitat i gestió política en l’àmbit europeu i internacional, que de ben segur aprofitarà Pedro Sánchez en els primers vint dies de juliol, previs a les eleccions generals del dia 23.

Així les coses, viurem uns mesos de juny i juliol frenètics, amb bona part de la gestió política i administrativa frenada, per poder atendre la realitat de les eleccions i de la seva gestió present i futura. Veurem si les insinuacions que han apuntat les eleccions del 28 de maig es consoliden o no el 23 de juliol.

Veurem si es produeix una alternativa al govern actual o si, amb les coalicions i suports que facin falta, segueix al capdavant un govern socialista. I quan s’hagin consolidat els resultats de les generals, serem ja a l’octubre, moment en què ja s’endegarà, a poc a poc, la maquinaria de les eleccions europees del 9 de juny del 2024, que han de renovar el Parlament Europeu i també la presidència de la Comissió Europea, a més de la presidència del Consell Europeu. I, en l’escenari europeu, atesa la creixent importància de les institucions europees, després de la gestió de la crisi de la covid i de la guerra de Ucraïna, és evident que els nous Parlament, Comissió i Consell de la UE tindran encara més importància política. I per si no en tenim prou, quedarien per a una mica més endavant, si és que no s’han produït abans, les eleccions al Parlament de Catalunya, que serveixen per configurar un nou Parlament i també un nou govern.

Ja veieu que estarem distrets amb tantes eleccions. El que convindria és que els polítics estiguessin centrats, a part de les eleccions, també en la gestió diària i a mitjà termini de les polítiques a implementar i de les necessitats de la ciutadania, perquè el planeta segueix girant i el món no s’atura, principalment els estats importants. De fet, si es consideren les eleccions com la festa de la democràcia, estarem ben divertits durant els pròxims mesos. Esperem que sigui per bé.