Què farem amb la monarquia?

El fiscal en cap de l’Audiència Nacional va presentar al gener una querella per un delicte d’injúries greus, en considerar que un fotomuntatge i un article publicats als diaris Deia i Gara contenien “expressions vexatòries, humiliants, i atemptatòries contra la dignitat i l’honor” del rei Joan Carles.

El fotomuntatge era una imatge del rei al costat d’un ós mort que estava recolzat en un barril de licor amb un text que deia “Mitrofan era un ós de fira. Van ficar-lo en una gàbia i a l’abast de l’escopeta del rei després d’emborratxar-lo amb vodka i mel”. L’article es titulava “Les tribulacions de l’ós Iogui” i incloïa frases com “és millor amagar els ossets de peluix del Froilán perquè el rei no comenci a disparar contra ells”.

El cas va anar a parar al jutge Fernando Grande Marlaska, que acaba de fer pública una sentència absolutòria sobre el que alguns van anomenar cas Mitrofan, en honor al pobre ós anomenat així i que, efectivament, va anar ebri al seu propi enterrament per culpa d’uns trets d’escopeta coronada. Sosté Marlaska que la crítica a la institució monàrquica “la fa més pròxima a la societat i l’engrandeix” sempre que no tingui “una voluntat exclusiva de menyspreu” i recorda que estem parlant d’un treball humorístic emparat, dins d’un Estat de dret, “en l’exercici legítim del dret a la llibertat d’expressió”.

Bé, però ara aquí hi ha un problema, i greu. Cap jutge ha redactat encara cap manual d’ús sobre el tractament que han de donar a la monarquia espanyola els humoristes, els graciosos, els simpàtics i els poca-soltes. Quin és el criteri? ¿El del cas Mitrofan, l’ós que cantava “Asturias patria querida”, o el del cas El Jueves, ja sap, la famosa portada dels prínceps d’Astúries (patria querida) fent uns temes?

Tret que la parelleta (la dels prínceps, no la del rei i Mitrofan) no formi part de la “institució monàrquica” i, per tant, la crítica ni els engrandeixi ni els faci pròxims.