Pèrdua de confiança en els trens

La desconfiança dels usuaris va fer que ahir molta gent agafés l’autobús en lloc del tren, en el primer dia laboral en què entrava en funcionament de forma restringida el servei de la C-2 de Rodalies entre Sants i Bellvitge. El dia d’ahir era un nou examen per a Renfe, que, en principi, va passar amb un aprovat. No hi va haver problemes de seguretat, ni grans aglomeracions, ni endarreriments massa sonats. Però també és cert que el 40% dels usuaris que podien haver agafat el tren van preferir la via segura: l’autobús. Els vehicles que presten el servei substitutori van ser els preferits per part dels usuaris amb arguments com la por als forats que van aparèixer fa un mes a l’estació de Bellvitge, la malfiança davant de possibles retards o la incertesa sobre els horaris i l’abast dels serveis definitivament restablerts.

La veritable prova de foc no va ser ahir, sinó que serà avui, demà i demà passat. A mesura que la gent torni a agafar el tren en els nombres habituals –previs al fatídic 20 d’octubre– es veurà si la reparació de la via afectada s’ha fet bé, si la combinació de trens directes a Barcelona i els que acaben el trajecte a Gavà és l’adequada i si, finalment, s’eviten les aglomeracions a les hores punta, tant als serveis de Renfe com a les carreteres. Ahir mateix hi va haver noves retencions de vehicles a l’autovia de Castelldefels i a l’autopista del Garraf, amb cues de diversos quilòmetres. La raó és que les experiències negatives dels usuaris en els últims mesos han fet créixer en tots plegats una certa desconfiança respecte als trens. I aquesta situació serà difícil de redreçar.

Renfe i Adif no es poden permetre cap nou error. El mal que s’ha fet al transport públic, i especialment als serveis ferroviaris, ha estat tan gran que ara serà difícil convèncer els usuaris de tornar a fer-los servir amb normalitat. El clàssic debat sobre l’ús del cotxe o del transport públic per entrar a Barcelona ha desaparegut des de fa mesos davant la falta evident d’una alternativa raonable al vehicle privat. Així doncs, deixant de banda les reclamacions de més inversions per poder fer la xarxa de transport públic de qualitat que a Catalunya ens mereixem però no tenim, no podem amagar que aquests dies s’ha fet malbé alguna cosa més que un túnel.