La culpa de tot

Encara que n’hàgim vistes de tots colors i estiguem acostumats que es diguin de Catalunya i els catalans les atzagaiades més grosses, cada vegada que ens surt al pas una nova mostra de la fòbia que ens tenen alguns espanyols ens agafa una esgarrifança. I més quan la seva aversió es manifesta en públic i tergiversant els fets.

He llegit al diari madrileny “El Imparcial” un article absolutament parcial contra Catalunya. El senyor Aradillas diu: “Castella-Lleó s’ha desertitzat de manera semblant a la d’una colònia, per exigències de les regions més riques d’Espanya, convertides en veritables metròpolis que la política centralista ha enriquit a costa de les altres regions d’Espanya. Castella-Lleó ha estat a punt d’ésser esborrada del mapa d’Espanya, arrencant-se els seus estalvis, els seus recursos naturals, i per descomptat, els seus homes. Les reivindicacions actuals pretenen de configurar de nou la realitat castellano-lleonesa, tenint en compte molt especialment que, d’acord amb els estatuts d’autonomia elaborats pel País Basc i per Catalunya, encara que sigui anticonstitucionalment, aconseguiran de consolidar la present situació, agreujant-la per sempre...”

I entre altres arbitrarietats acaba dient: “No és cap exageració proclamar que Castella-Lleó ha estat i és una autèntica colònia d’altres metròpolis –País Basc, Catalunya, Madrid– que no poden oferir d’altres explicacions d’aquest fet que les “complacencias” del poder central aquests anys passats”.

Costa de creure-ho, però això ha sortit en lletra de motlle. Ja és poc seriós posar en el mateix sac Catalunya i Madrid –on hi ha molts més castellans i lleonesos que entre nosaltres, i alguns força ben enfilats en la política–, però llegir que Catalunya ha fruït de la complaença del poder central durant el franquisme passa de la ratlla d’un mínim senderi, i no pot ser altra cosa que l’estirabot propi de l’encegament.

I ara resulta que Castella i Lleó són una colònia de l’Imperi català! El periodista, pel que sembla, no té idea del que és una colònia. O potser nosaltres, sense saber-ho, tenim a Castella-Lleó unes forces militars i policíaques, un governador designat pel president Tarradellas, l’aprenentatge del català és obligatori a les escoles de Burgos i de Zamora, i a Valladolid els rètols oficials diuen “Tancadolid”... I, ja que el senyor Aradillas parla del despoblament, precisament Valladolid presenta des del 1940 al 1975 un augment demogràfic de gairebé el 26 per cent, gràcies a l’emigració dels mateixos castellans. ¿Per què no diu, doncs, que la regió castellana és una colònia de Valladolid?

No, la cosa és aprofitar qualsevol pedra que es tingui a la mà per a llançar-la contra els catalans. Ha de quedar clar: els catalans tenim la culpa de tot. Si un “pasiego” emigra a Santander o un pastor de Campaspero busca feina a Valladolid la culpa és de Catalunya, la nena consentida del centralisme espanyol.

Jo diria als amics castellans i lleonesos: ¿qui us vol enganyar tan barroerament, i per què? Si ho descobriu, ja sabreu qui té realment la culpa de tot. Dels vostres problemes i dels nostres.