L’arxivera

Fa uns mesos, l’Anna Gironella Delgà, arxivera de l’Arxiu Municipal de Girona i medievalista, m’havia deixat una carpeta, que no havia demanat, sobre la taula de consulta, que recordo de fusta ennoblida, per la fortalesa de ser un material d’abans però també per ser on és, a l’Institut Vell del carrer de la Força, en un convent del segle XVIII. Sembla que als edificis de pedra, amb els seus fantasmes, s’hi trobin més a gust els manuscrits hebreus, els capbreus, els fons notarials i els pergamins, i no en construccions modernes, sense taules de fusta i sense ànima. Al costat de les carpetes requerides, hi havia la que, pensant en un interès compartit, havia localitzat de manera inesperada; la memòria històrica té molt d’atzar. Eren llistes amb noms i cognoms de dones que l’any 1938 volien fer més que recaptes. Cada dia, l’Anna Gironella tria un document i el divulga a través de les xarxes socials des d’un punt de vista doblement enterrat per la història, el de les dones: una carta d’Aurora Bertrana, el testament d’Englantina de Bas o el retrat de les esperantistes Dolors i Carme Maymí. Divendres era el Dia dels Arxius, que són el fil d’Ariadna per descabdellar històries de vida, no per enterrar-les. L’arxivera ho sap i per això em troba carpetes ocultes a la panxa de l’Institut Vell.