Cal tenir respostes

Un fet relle­vant de l’1 d’octu­bre del 2017 és que va ser la dar­rera onada del pujo­lisme que va arri­bar a la platja. Tot el que es cons­tru­eix des dels Fets del Palau als 23 anys de govern s’acaba rei­vin­di­cant un estat per a la nació recu­pe­rada. No va de par­tits, va de l’ima­gi­nari que ho relliga tot: defen­sors, detrac­tors i indi­fe­rents. Va d’un nosal­tres –reco­ne­gut i res­pec­tat per la gran majo­ria dels que en formàvem part– que calia repen­sar amb la rei­vin­di­cació d’un nou estat. Fos per la inde­pendència o, com ha sigut, per la repressió, el cata­la­nisme tenia –i té– el repte de tro­bar noves res­pos­tes per pro­po­sar el nosal­tres del futur que la soci­e­tat actual ens exi­geix. I no s’estan fent els deu­res, anem tard. Els resul­tats de les dar­re­res elec­ci­ons muni­ci­pals con­vi­da­ven els par­tits inde­pen­den­tis­tes a fer una reflexió. Però la con­vo­catòria l’endemà mateix, per part de Pedro Sánchez, d’unes noves elec­ci­ons, en aquest cas a Corts espa­nyo­les, segur que l’atura. Com mol­tes altres vega­des que, sigui per un all o per una ceba, allò urgent ens dis­treu de l’impor­tant. I ja en van massa. El món ha can­viat molt, els pro­ble­mes són uns altres i si els que dona­ven solu­ci­ons ja no en donen, la gent es mou. El pit­jor que pot pas­sar a una democràcia és que la gent con­si­deri que els par­tits no els són útils per resol­dre els seus temes. No parlo de donar satis­facció a les deman­des imme­di­a­tes i capri­ci­o­ses que una soci­e­tat infan­ti­lit­zada sovint fa. Parlo de donar res­pos­tes sòlides a pro­ble­mes com­ple­xos. Per això cal, pri­mer de tot, tenir un model de país al cap. I segon, cal tenir for­ta­lesa d’espe­rit, que bàsica­ment, és allò opo­sat al par­ti­disme, al curt ter­mini i a la por a la crítica. Amb aquests dos ele­ments es pot cons­truir un nosal­tres pres­cin­dint d’argu­ments magres com que sense inde­pendència no es pot fer res –els Fets del Palau, l’escola cata­lana o la CCMA ho des­men­tei­xen– ni de cor­dons sani­ta­ris anti­fei­xis­tes que aca­ben amb majo­ries del PP a Bada­lona. Què pen­sem real­ment de Ripoll? Cal tenir res­pos­tes.