‘Bye-bye’, Cambray

En aquest mur de reaccions que són les xarxes socials, dilluns es van colar unes quantes ampolles de cava. Mestres i professors brindaven pel cessament del conseller d’Educació, i apareixia sovint la imatge d’una pancarta que va fer furor en les manifestacions del curs passat: “Bye-bye, Cambray”. La memòria és curta, però no recordo el cessament de cap conseller que hagi estat tan celebrat com el de Gonzàlez-Cambray per part de les persones concernides per les seves polítiques. Gonzàlez-Cambray va arribar a la Via Augusta amb el mandat de transformar l’educació i el que va aconseguir va ser transformar un estat d’ànim esgotat per un altre d’enfurismat. Va estrenar el càrrec en plena pandèmia i no va saber atendre els senyals d’un professorat desbordat. Va tirar pel dret amb un avançament de curs sense consens. Les protestes van ser multitudinàries, com feia dècades que no se’n veien. Al malestar docent s’hi han sumat les crítiques per l’ús del català, pels baixos resultats acadèmics, per la manca d’una escola inclusiva. Els intents per transformar l’educació no han sabut convèncer els que l’han d’aplicar. Anna Simó s’enfronta ara al repte de recosir les confiances d’un col·lectiu complex i divers. Li desitjo sort i encerts, pel bé de tothom.