‘Hooveret’

Gairebé tothom aquí coneix alguns detalls de la carrera fulminant del Sr. José Manuel Villarejo Pérez, però no crec que s’hagués pogut tenir una idea tan completa de l’abast de les seves activitats fins que el New York Times Magazine va publicar-ne una investigació a fons fa poc (12 de juny): ja en ple franquisme es disfressava de capellà per infiltrar-se a ETA (va acabar participant en un triangle d’amor amb l’amant d’un etarra de Donosti); després es va convertir en detectiu privat –segurament amb la complicitat del gobierno– i es va posar a treballar per a ministres, aristòcrates, jutges, directors de diaris i traficants d’armes –i els va gravar a tots. Quan el repòrter del NYT comenta a Villarejo que és conegut arreu com “el rei de les clavegueres” –sent aquestes, segons el NYT, “una xarxa d’expolicies, espies i militars franquistes que encara tenen molt de poder”–, Villarejo explica, cofoi, com si hagués fet la feina ben feta, que “les clavegueres netegen la merda”. I quan se li pregunta pel rei emèrit, l’espia se supera: el CNI, alarmat per les intencions de Joan Carles de divorciar-se de la reina per casar-se amb la seva amant Corinna Larsen, àlies zu Sayn-Wittgenstein, va plantar unes píndoles entre els medicaments del rei que farien que perdés la libido i que li caiguessin els cabells; quan això no va funcionar, van enviar Villarejo –disfressat d’advocat– a Londres per veure si podia descobrir quines informacions la Larsen pogués tenir sobre el rei; aquesta li va explicar una tirallonga de negocis bruts (tot gravat, és clar) que més endavant van acabar enviant el rei cap a Abu Dhabi amb la cua entre cames. El NYT acaba descrivint Villarejo, que havia gravat tanta gent durant 40 anys, com una mena de J. Edgar Hoover (el director de l’FBI que va escoltar mig Amèrica il·legalment) d’estar per casa. Sent la casa en qüestió la història recent de l’Estat espanyol.