Papa, jo vull ser toro

Tots recordem quina és la cançó més llegendària d’Albert Pla. Donem-li la volta perquè una cosa és el torero, armat fins a les dents, i l’altre, el toro, condemnat a una mort segura i a una tortura indescriptible amb la sang bruta regalimant per tot el cos mentre una colla d’untermensch, –subhumans en seria la traducció– bramen de joia o d’odi en veure el pobre animal com defalleix a l’arena estocada rere estocada. Però compte, n’hi ha que es defensen i moren amb una dignitat que molts homes ni comprenen ni ho faran mai. El 17 de setembre del 1994, a Múrcia, un d’aquests braus es va enfrontar al seu destí amb honor. “Moriré, sí”, va pensar, però amb decència. Amb l’última cornada va arrancar mig penis al seu assassí. Vicente Barrera es deia. Tots sabeu qui és.