mirades
Jordi Grau
Unes carreteres perilloses
Sovint recordo que el tram de l’anomenada N-II entre Barcelona i la Jonquera és l’únic que no està desdoblat de tota la xarxa radial que té organitzada l’Estat espanyol. Potser no és ben bé així, però ningú em podrà negar que a les Espanyes tenien i tenen autopistes i també autovies que t’estalviaven d’agafar-les i passar per caixa. I que en canvi al Principat ho teníem fotut. Si veníem d’una gran part de les comarques gironines ja no agafàvem l’N-II per anar a Barcelona i durant anys i panys preferíem agafar l’autopista, tot i que suposava passar per caixa. O sigui que teníem l’autopista que passava per l’interior i també la del Maresme, de pagament, sisplau, i l’N-II s’agafava només quan tocava. Encara recordo que a l’època del governador civil Pere Navarro, un alt càrrec de l’administració central treia importància al fet que l’N-II no estigués desdoblada i assegurava que venir de Barcelona a Girona o Figueres es podia fer perfectament per la nacional. Li vaig preguntar quantes vegades ho havia fet ell, tot i que anava en cotxe oficial. La resposta la poden endevinar: cap.
Doncs l’N-II continua sense desdoblar. Ja no parlo del Maresme perquè agafar-la és perdre la paciència. De Tordera a Maçanet ha estat anys i panys en obres per acabar millorant-la però no fent un desdoblament ni una autovia. Les obres de Maçanet de la Selva i Caldes de Malavella van durar dècades (deixem exagerar una mica) i al nord Santi Vila va ben batejar com “el corredor de la mort” la variant de Figueres, que era un exemple perfecte de carretera perillosa. I si anem al tram d’Orriols...
En definitiva, que allò que altres tenen a la Península i que ens falta en el concepte radial que l’Estat espanyol té de les seves carreteres, ja no ho tindrem mai. L’N-II no serà de Barcelona a la Jonquera una autovia de quatre carrils, dos per banda. Els apanyos que durant anys es van fer amb l’autopista, de Fornells a Vilademuls, van ser això, apanyos, però es pot assegurar que l’N-II és una obra fallida perquè l’Estat així ho va decidir. Durant anys va córrer la brama que els propietaris de la concessió de l’autopista posaven traves a una autovia en les mateixes condicions que tenen a la resta de l’Estat. Aquí la concessió de l’autopista es va anar allargant, però també es va acabar. I, sempre ens queixem, cansats de pagar molt i molt per anar més ràpids i segurs, ara ens queixem perquè l’autopista està saturada, farcida de camions i és perillosa. I, m’avanço, temo pel manteniment perquè abans era bo i ara...
No van pensar quan tocava en un pagament just pel manteniment de la via? Vinyeta, eurovinyeta o com vulguin dir-li. Ara no es paga, però l’autopista s’ha convertit en una ratera. O sigui que ara tenim les dues vies principals, que es poden considerar perilloses. L’N-II, que mai van voler que fos autovia, i una autopista col·lapsada per la qual circulen camions i més camions, molts estrangers, o sigui que no contribueixen amb els seus impostos al manteniment de la carretera. Què volen que els digui. Mentre ens tinguin, cal seguir reivindicant una N-II desdoblada que ja sabem que no es farà i una autopista que sigui una carretera digna. I no el que tenim ara.