Natura

Els ajun­ta­ments de Platja d’Aro i Calonge han fet marxa enrere: la platja de la Bella Dona seguirà sot­mesa a la nor­ma­tiva muni­ci­pal que en regula l’ús i no per­met l’accés dels gos­sos a les plat­ges. Gràcies a l’asso­ci­ació Amics de la Bella Dona per fer-los enten­dre que els poders públics són els pri­mers que han d’obser­var la lega­li­tat, a part de fer-la com­plir, tot i que això dar­rer està per veure –aquest diu­menge s’hi banyava més d’un ca. Mai no vaig aca­bar d’enten­dre aquesta decisió ni quina relació podia tenir amb el bé comú i l’interès gene­ral. Però com que mol­tes coses no pas­sen per casu­a­li­tat, i mal­pensa que l’encer­taràs, es veu que els hotels que abo­quen els cli­ents direc­ta­ment a aquesta platja i a la del cos­tat reser­vant-los hama­ques a pri­mera línia de mar també són esta­bli­ments que adme­ten mas­co­tes, altra­ment dits pet fri­endly. No sé si se m’inter­preta...

És clar que sem­pre hi ha coses pit­jors. Quan encara hi rumi­ava enfi­lant cap a Torre Valen­tina, em va sor­pren­dre un brac –un gos de caça ele­gant i afectuós– que anava solt i se’m va abra­o­nar per salu­dar-me, sense el meu permís ni mica de gràcia. Pas­sat l’enuig, vaig come­tre l’error de recri­mi­nar a la seva mes­tressa que no portés el gos lli­gat en un espai tran­si­tat per run­ners, turis­tes i sen­de­ris­tes de tota mena, edat i con­dició. Ella, indig­nada per la meva ignorància, em va res­pon­dre que érem a la natura, on el gos podia cam­par lliu­re­ment. Estu­pe­facta i incapaç de dir res més, vaig girar cua –mai millor dit– i amb la vista al mar esplèndid vaig rumiar una bona estona. La natura és això, el cel, el mar, les plat­ges, els pins i, enmig de tot, el camí de ronda, que recorre el lito­ral, no ho puc dis­cu­tir. Un estudi publi­cat a la Revista de Girona del pro­fes­sor de dret admi­nis­tra­tiu Josep Maria Aguirre sobre els 150 anys de regu­lació jurídica dels camins de ronda em va aju­dar: aquests camins eren uti­lit­zats pels veïns i pes­ca­dors per des­plaçar-se d’un lloc a l’altre, i a finals del segle XIX i prin­ci­pis del XX eren impor­tants pel con­trol des de terra del con­tra­ban marítim. Ara és un GR d’interès turístic i pai­satgístic indis­cu­ti­ble, d’iti­ne­ra­ris impres­si­o­nants per fer a peu a través dels quals es pot res­se­guir el nos­tre lito­ral des de Bla­nes fins a Cot­lliure, i no un espai d’esbarjo per als ani­mals domèstics, per més natura que sigui.