Polítics que deuen viure a Mart

En quin planeta deuen viure tots aquests polítics, homes i dones, que ni tan sols parpellegen mentre afirmen que la majoria de famílies no tenen dificultats per pagar el lloguer o que un quilo de taronges costa 12 cèntims? Des dels seus sous públics anuals de sis dígits, els seus vestits de disseny que en conjunt equivalen a l’entrada d’un pis petit i els seus menús on cada plat ocupa tres ratlles a la carta, deixen anar barbaritats de l’alçada d’un campanar. I es queden tan amples, per molt que després recorrin al sagrament penitencial per aconseguir el perdó dels fidels. M’al·lucina una barbaritat el nivell de desconeixement del món que governen o aspiren a governar. Com es pot dirigir un país amb la voluntat de fer la vida més amable als ciutadans quan ni tan sols saps quines necessitats tenen? Com es pot fer una llei per regular el preu del lloguer si et penses que el problema és inexistent o afecta només uns pocs desgraciats? Com pots regular la política fiscal o activar mesures per combatre la inflació quan estàs convençut que l’increment del preu del cistell de la compra és un lament de quatre infeliços perquè, segons el que a tu t’han dit, els productes bàsics estan a l’abast de tothom? Barbaritat rere barbaritat quan ni tan sols ha arrencat la campanya oficial. I, en aquests casos, estem parlant de polítics que estan envoltats de tants assessors que han d’escoltar des de si han de dur talons o esportives perquè les sabates també et defineixen com a persona o l’ordre en què han de saludar els assistents a un acte perquè ningú els guardi rancúnia. Però en canvi sembla que ningú els recepta un consell per salvar-los de les situacions més vergonyoses: que callin. Que no sigui que alguns polítics aterren des de Mart i la seva ignorància està una mica justificada.