La salut mental

Els problemes de salut mental i el consum de substàncies són tan antics gairebé com la vida humana. El que ha canviat és el model de societat i la magnitud del problema; és a dir, s’ha desbordat la demanda. Abans hi havia un menor nombre d’afectats i l’antiga estructura comunitària, veïnal i familiar en certa manera absorbia una part d’aquesta demanda. La resta voltaven pels carrers, o acabaven reclosos.

A Espanya, el 1931, va ser promulgada la llei d’internament del malalt psíquic, i entre el 1934 i el 1936 es va activar un dispensari pilot d’higiene mental i toxicomanies. Acabada la Guerra Civil, va haver-hi un retrocés, aquests espais van derivar en els coneguts manicomis, amb escasses possibilitats de recuperació. Tot i que alguns patronats de professionals mèdics van continuar treballant per la sanitat amb escassos recursos. El 1986 es va aprovar la llei general de sanitat, que va materialitzar el procés de reforma psiquiàtrica.

Després de la II Guerra Mundial, la psiquiatria va fer també girs positius a causa de la demanda de malalts mentals causats per la guerra. Es van abordar models de participació dels mateixos usuaris, més contacte social, més teràpia i medicació ajustada. El sistema finlandès del Diàleg Obert, les comunitats terapèutiques i centres de salut mental són models actuals fills d’aquella evolució.

En l’actualitat hi ha professionals que ofereixen teràpies privades i una xarxa pública que atén malalts mentals, tot i les limitacions. Hi ha un cert dèficit d’atenció pública, sobretot manca de centres educatius que ajudin a millorar conductes, que en part són la base de moltes malalties mentals. L’atenció psicològica pública àgil i continuada avui segueix sent una assignatura pendent.

Vivim en la societat del “de pressa, de pressa”, “tot per avui”, de l’estrès i l’ansietat, sense temps de valorar les petites coses. Generem sentiments de buit interior, i en alguns casos les persones se submergeixen en el consum de substàncies per pal·liar el dèficit d’emocions i poder omplir buits. No tots els malalts mentals consumeixen substàncies, però pràcticament quasi tots els que les consumeixen tenen algun problema mental. A vegades, el més difícil és desxifrar si primer va ser el consum i després el problema mental o a l’inrevés.

L’alcohol, el tabac i altres drogues són la xacra de la societat, originen morts directes, problemes físics i mentals, als quals cal afegir l’addicció a les tecnologies. Aquestes són font d’aïllament de les persones, limiten les habilitats socials i poden conduir l’individu a profunds problemes de salut mental.

La mala salut mental, en part, prové dels traumes, dels dèficits emocionals i econòmics, de l’estrès, la pressió i la incertesa. Les més vulnerables són les persones amb pocs recursos. Als adolescents els fa falta base educativa emocional i de valors, són molt influenciables per una maquinària consumista. A les dones els costa demanar ajuda en relació amb els tractaments llargs, ja que continuen portant un fort pes en l’organització familiar i en el treball. Les mares coneixen les dificultats postpart i per adaptar-se de nou a la vida laboral.

Les persones amb malalties mentals, els addictes i d’altres amb conductes tòxiques, tot sols, tenen limitacions per a la seva regeneració, només la poden aconseguir a través d’un tractament de llarga durada i amb la participació de diferents actors: equip multidisciplinari, família, amics i un bon entorn social.

Alguns professionals de la psicologia aconsellen als pacients l’allunyament de les persones amb conductes tòxiques; no obstant això, de vegades el tòxic és un mateix, i d’un mateix hom no pot fugir, cal afrontar per millorar i conviure. Tots tenim algun element tòxic per dins, si l’expulsem avançarem cap a una vida social més sostenible.