Les malalties mentals i les addiccions

Un fet preocupant, que dificulta la cohesió i governabilitat, és que estadísticament el país és capdavanter pel que fa a l'ampliació de les desigualtats socials, especialment entre el 2007 i el 2013. Les desigualtats deriven cap a la pobresa extrema, que sol afectar els col·lectius més vulnerables. Incloent també les persones treballadores amb ingressos baixos, a les quals no s'ha compensat el cost de la vida, i per tant tenen dificultats per arribar a final de mes. La limitada atenció sanitària, educativa, cultural, i la pobresa, que no permet cobrir necessitats bàsiques, són uns aliats ferms que poden ajudar a desenvolupar malalties mentals greus. En el cas de les addiccions, lligades sovint amb trastorns mentals, paradoxalment s'alimenten dels dos pols: de l'excessiva riquesa, amb el consum de productes i drogues més cares, per experimentar i per tenir domini de poder. I de la pobresa, de la marginalitat, amb l'alcohol i drogues barates, per “pal·liar els efectes de la pròpia impotència” d'una societat excloent. Aquest últim, l'alcohol, més car o barat, és present en els dos àmbits i sovint és la corretja de transmissió per al consum d'altres drogues.

Tots els humans som susceptibles de desenvolupar malalties mentals o de tenir problemes amb l'addicció. Algunes malalties ja es detecten durant la infància, en altres casos es mantenen estables o es desenvolupen més tard per circumstancies adverses, o quan arriba la vellesa. Malalties mentals i addiccions sovint van agafades de la mà, a vegades el malalt mental pren drogues per evadir-se dels problemes i dolors crònics, i l'addicte, sense antecedents mentals, acaba amb problemàtiques mentals originades per les pròpies drogues o l'excés incontrolat i prolongat de medicació.

Entenem per malaltia mental una descomposició bioquímica del cervell dels neurotransmissors que pot venir via genètica. També per la vulnerabilitat biològica del propi entorn social i de les experiències negatives de la vida. És a dir, té a veure amb tots els seus nivells, emocional, efectiu i cognitiu, com també pot ser el cúmul dels diferents conceptes. El vessant cognitiu fa referència a les capacitats mentals superiors dels humans, com ara la memòria, la planificació; i altres com ara la capacitat de raonament, buscar solucions a les coses i l'associació d'idees... Per això és important que les persones en situació del vulnerabilitat, com en el cas de les addiccions i els problemes de salut mental, puguin treballar aspectes cognitius i de conducta, és a dir, cal enriquir les conductes bones i canviar les negatives per positives que ens ajudin a afrontar les dificultats.

És necessari saber conviure amb els problemes que puguin sorgir i no sobreprotegir les persones; al contrari, vetllar per la seva autoestima i autonomia. És útil treballar aquests temes des de la infància, practicant i amb hàbits saludables i educant amb valors fonamentals. Si els ensenyem a dir la veritat seran sincers i així podrem ajudar a corregir les trajectòries equivocades.

Les persones en tractament en centres especialitzats, per exemple en el cas dels addictes, és vital que puguin comptar amb la família com a factor de canvi; per tant, és necessari que alguns familiars s'adaptin als patrons tècnics recomanats pels professionals, psicòlegs, educadors, sociosanitaris. Les persones amb malalties mentals o addiccions no poden ser tractades com a l'edat mitjana i els segles següents, en què eren vistes com a dimonis o delinqüents, uns esquemes que malauradament encara estan presents en alguns sectors intransigents.

Per combatre la pobresa, per tractar les persones disminuïdes, els malalts mentals, els addictes o la gent gran cal estabilitat pressupostària i compromís de les institucions públiques. Les entitats privades i altres sense ànim de lucre en el marc del tercer sector per si soles no poden ni han de fer front a una responsabilitat que ha de ser compartida.