mirades
Jordi Grau
Jordi Dalmau, el pòsit dels anys
Manllevo per a aquest article el títol que el mateix Jordi Dalmau va donar al capítol que va escriure en el llibre coral Dolors Condom en el record, d’homenatge a la que va ser una gran llatinista. Ho faig a proposta de Dolors Reig Garganta, la presidenta dels Amics de la Unesco de Girona. Jordi Dalmau Corominas va néixer el 2 de gener de 1928 a Girona i a Girona ha viscut pràcticament els seus 95 anys de vida. Darrerament i per motius de veïnatge amb la família s’ha traslladat a Sarrià de Ter, però continua essent un gironí militant. Marca molt haver nascut al carrer de l’Argenteria, davant per davant de can Franquet.
En Jordi Dalmau ha estat tota la seva vida un activista. La Dolors Reig diu d’ell que és un ciutadà honrat i “el model de voluntari en el sentit més profund de la paraula”. Ho va dir a la presentació que es va fer fa dues setmanes a la Casa de Cultura del darrer número de la revista Gavarres, de l’Àngel Madrià. El dossier de la revista de primavera estiu és dedicat als aplecs i a les trobades i val la pena. Hi ha també una magnífica entrevista a Jordi Dalmau feta per Pitu Basart amb fotografies de Josep Burset. Allà es pot veure l’autèntic Jordi Dalmau.
El vaig conèixer pels seus articles al Diari de Girona, que publica des de 1986, i, personalment, al jurat dels premis Manel Bonmatí que atorga el Rotary Club de Girona. El coneixia de nom perquè havia estat amic de tota una generació que ens va deixant: Narcís-Jordi Aragó, Joan Ribas, Francesc Ferrer, Pere Madrenys, Carles Vivó, Enric Mirambell... En Jordi, fill d’un dependent de comerç que era estudiós de l’esperanto, va estudiar per mestre i després, donant classes perquè poguessin entrar altres a la banca, hi va entrar ell i va treballar al Banesto 43 anys. EnJordi, al marge de treballar, sempre ha estat lligat a l’activisme. De jove amb la Congregació Mariana. Va fer els Pastorets, pintava decorats per al teatre i va entrar en contacte amb el periodisme amb la revisa Alma, el 1949. Després va escriure a Vida Catòlica, d’on va marxar amb l’Aragó i tota la colla per una censura del canonge censor en relació amb una tala d’arbres a la Devesa, cosa que ell mateix havia denunciat. Allò va obrir les portes, temps després, a col·laborar amb la Presència de l’Aragó quan la va comprar el Bisbat. Va ser membre del consell editorial.
En Jordi Dalmau, ciutadà exemplar, ha escrit llibres, alguns d’il·lustrats per Carles Vivó, ha guanyat premis com el Cavall Fort i el de l’Escola Blanquera, ha estat al darrere dels pessebristes de Girona i de l’Associació Amics de la Unesco, de la qual va ser vicepresident i és ara mateix vocal. Amb Dolors Reig i el malaguanyat Jordi Vilamitjana és al darrere de l’apadrinament d’escultures, de l’elaboració d’audiovisuals, de la Nit de Poetes. L’ADAC li va atorgar el 2021 el premi a la trajectòria i el 2022 el van fer soci honorari dels Amics del Museu d’Art. Ara, lluita perquè hi hagi una escultura de Fidel Aguilar a la plaça del seu nom quan el 2024 es compleixi el 130è aniversari del naixement. En Jordi ha fet i fa moltes coses, és un ciutadà exemplar i un model de voluntariat. Per qui no el conegui, val la pena descobrir-lo a Gavarres.