Quim Curbet, pels camins del Tour

De Joaquim Curbet i Hereu (Girona, 1959) en sabíem moltes coses, però no pas el seu interès pel món de les bicicletes. D’ell podem dir que ha estat fotògraf, impressor, articulista i editor. I que és fill de Jaume Curbet i Boj, futbolista i impressor de Presència i l’home gràcies al qual tenim moltes històries del Girona FC a la memòria. És germà també de Jaume Curbet (a. c. s.), l’home que més sabia del món de la seguretat a Catalunya, i de Jordi Curbet, home de lletres i editor d’aquest diari. En Quim ha tingut una vida activa, com a activista i com a articulista. Va treballar de fotògraf per a Salvador Martí i després va muntar botiga pròpia a Salt. Gràcies al seu arxiu, el primer que es va cedir al CRDI de l’Ajuntament de Girona, podem accedir a fotos d’un gran interès documental. “No hi donàvem importància quan les fèiem, però el temps és el que les ha fet importants”, ens explica. I és així. Són fotos que ens expliquen aquells anys 70 i començaments dels 80, com abans ho havien fet les fotos de Buil o Martí Massafont. Fotos d’un gran interès, de les quals ara tots podem gaudir perquè va donar més de 30.000 negatius a l’arxiu. I recentment hi ha fet una altra donació.

En Quim també va ser impressor, “més preimpressor que altra cosa”, i es va dedicar al món de l’edició. Curbet Edicions va parir gairebé set-cents llibres. Ell també n’ha escrit, més de deu, i com a editor n’ha publicat molts que ens expliquen la societat gironina des de diferents vessants. De les seves Barretades al Diari de Girona durant deu anys, en van sortir dos. Ara escriu un blog diari, del 14 de novembre del 2022 al 14 de novembre d’aquest any, amb el títol “El món per barret”. Té lectors fidelíssims. També els té “Pels camins del Tour”. És el tercer any que els fa i publica al web de L’Esportiu de Catalunya i a les xarxes. Més lectors fidels. Quan li pregunto si li interessa el Tour des de sempre, és claríssim: “No”. Ell hi va arribar des del Giro i sobretot des del llibre El Giro d’Itàlia de Dino Buzzati, periodista del Corriere della Sera. “Els francesos són com els espanyols, han perseguit amb el mateix sadisme les cultures minoritàries i han fet desaparèixer gairebé del tot la llengua catalana de les terres del nostre nord”, explicava en el preàmbul dels Camins del Tour d’aquest any. Però el Tour, fet des de casa, és l’excusa per parlar dels paisatges del Tour, del que veus per la tele, del que s’hi menja... i els seus articles són una excusa per parlar de castells, vins, menges, monuments, vaques, menhirs, places i del que faci falta. Escriu els articles a l’avançada i per això s’hi parla gairebé de tot, fins i tot una mica de ciclisme, però des de la memòria, no pas des de la competició. Són articles magnífics, que els recomano recuperar i seguir la setmana que ens queda de Tour.