Luis Mariano, a Tossa i Lloret

Qui escolta encara la “veu de seda” de Luis Mariano? Diríem que gairebé ningú, però a Spotify té més de 60.000 oients mensuals. És difícil imaginar des de la perspectiva actual la gran fama que va adquirir a mitjan segle XX el cantant basc emigrat a França després de la guerra. Parlant amb el promotor llagosterenc Joan Planas, un dels professionals amb més experiència i memòria en el món de l’espectacle a les comarques gironines, em recorda que Luis Mariano va fer les seves úniques actuacions a la demarcació l’estiu del 1963, ara fa 60 anys –nascut a Irun el 13 d’agost del 1914, el cantant estava a punt de fer, per tant, 49 anys–, concretament a Tossa i a Lloret de Mar, on és segur que va actuar a la revetlla de Sant Joan de l’hotel Rosamar, perquè així va sortir anunciat a Los Sitios, on la publicitat el presentava com “El ídolo”. Pel que fa a l’actuació de Tossa, segons Planas hauria tingut lloc a Sa Carbonera, un night-club que a l’època ja es deia Tropicana. També es va anunciar al diari del Movimiento que, per la festa major de Sant Pere, a Tossa s’hi havien previst les “atraccions internacionals següents: Luis Mariano, Dúo Dinámico, Lolita Sevilla, Manuel del Pozo i altres”. Probablement, el més internacional de tots plegats era justament Luis Mariano, “un espanyol que és ídol de les dones franceses”, segons assenyalava el mateix diari en un altre article amb declaracions seves, com ara aquesta: “Mai no m’oblidaré de l’Orfeó Donostiarra, on vaig cantar les meves primeres notes.” I també deia que l’opereta era el gènere que li havia donat “la fama i els diners” i que per minvar la tristesa d’haver de viure lluny de la mare pàtria es va fer construir una casa a prop de París “a l’estil basc, amb frontó i tot per jugar a la pilota, que és una de les meves aficions predilectes”. Sobretot durant els anys cinquanta era corrent veure a les cartelleres cinematogràfiques gironines pel·lícules protagonitzades per Luis Mariano, com ara El sueño de Andalucía (1951), Violetas imperiales (1952) i La bella de Cádiz (1953), films musicals que va coprotagonitzar al costat de la recentment desapareguda Carmen Sevilla. Luis Mariano va morir jove per una malaltia, el 14 de juliol del 1970 a París. Tenia 55 anys.