La segona oportunitat de Jarrett Harper

Explica que va patir violència fins i tot abans de néixer. La seva mare tenia problemes mentals i sense una xarxa de suport va acabar en un psiquiàtric. Allà la van violar en repetides ocasions i el resultat va ser un embaràs no desitjat i el naixement de Jarrett Harper. Amb 17 mesos, va ser entregat a una família d’acollida, però el sistema no va impedir que patís abusos de tota mena, inclosos els sexuals, entre els 6 i el 13 anys. Quan va ser empresonat per primer cop en l’adolescència havia passat per 48 cases d’acollida. Als 16 anys, defensant el seu germà petit d’un veí que abans ja havia abusat d’ell, el va acabar matant. Va ser jutjat com a adult i el 2001 el van condemnar a cadena perpètua sense llibertat condicional. El seu cas ha estat difós per l’ONG Human Rights Watch, en una campanya de sensibilització contra aquest tipus de càstig que cada cop és més habitual als Estats Units. Un càstig que alguns juristes consideren encara pitjor que la pena de mort: una lenta mort en vida. Quan el jutge va dictar sentència contra Jarrett, li va dir que el considerava irredimible, que mai podria aportar res bo a la societat i que moriria a la presó. Tenia 18 anys. Però, després del xoc de ser condemnat, Jarrett va decidir que encara que fos a la presó intentaria fer alguna cosa bona amb la seva vida. Es va convertir en un líder, ajudant altres presos a tirar endavant en situacions complicades. Gràcies a la intervenció de diferents grups d’advocats, el 2018 va ser alliberat després d’haver passat dues dècades encarcerat. Des de llavors s’ha convertit en una de les principals veus de Califòrnia en la petició per reformar el sistema d’acollida de menors. Fa de voluntari en una ONG i ofereix xerrades i suport a qui li ho demana. Una justa segona oportunitat.