Doncs ja hem votat

Hem votat, o potser no tant si mirem els dos milions de catalans que van decidir ignorar les urnes. La ressaca electoral que ens colpeja el cap necessitarà alguna cosa més que un bon grapat d’ibuprofens per passar a millor vida. Hores després de saber-se’n el resultat, si fem un exercici de sinceritat, aquí no hi ha ningú que tingui motius per estar realment satisfet. Ni els de vermell que han guanyat a Catalunya ni els de color blau que s’han imposat a Espanya, que bé saben que el camí que ara s’albira està ple de sotracs on hi cabria un elefant. Tampoc el conjunt de l’independentisme, que pot vestir la reculada de color rosa i afegir-li tota la purpurina que vulgui, però ja va sent hora que faci un exercici d’honestedat i generositat o a cada bugada se seguiran perdent llençols, i coixineres i cobrellits i totes les peces de roba que vulguin. L’Estat espanyol és majoritàriament de dretes, però no tan fatxa com molts temíem, i un bloc de resistència segueix mobilitzat contra un retrocés molt perillós.

Pedro Sánchez ocuparà una pàgina d’honor a tots els llibres de supervivència política de la història i davant seu, ara, té el repte de fer política en majúscules, sobretot si no vol conduir l’Estat a uns nous comicis i flirtejar amb la possibilitat de servir en safata una victòria als seus màxims contrincants. Perquè si una cosa enyora (enyorem) una bona part de la societat és que la política s’instal·li en el terreny de la responsabilitat, la cordialitat i la negociació, i abandoni la mediocritat en què molts l’han enfonsat. I en el cas de Sánchez, fer política de primer nivell passa per acceptar que és una sort dependre de l’independentisme, i no d’un grup farcit de neonazis, i inflar el pit davant aquesta realitat. I admetre, orgullós, que no negocia ni amb colpistes ni amb terroristes, sinó amb persones que només han triat la via democràtica per implementar el seu projecte polític. Però potser demanar a tots els polítics que facin política és tan complicat com deslliurar-nos d’unes altres eleccions generals abans de final d’any.