Opinió

mirades

Jordi Grau

L’ànima de Manel Lladó, en foto

El fotògraf d’El Punt Avui ha cedit la seva obra a l’Inspai de la Diputació, que en prepara una exposició i un llibre

L’enyorat Jordi Soler, Hèlios, que entre altres coses va ser un gran fotògraf, va dir un dia a un jove Manel Lladó que li agradaven les seves fotos perquè tenien “ànima”. En Manel explica que el secret és posar-hi “passió i espera” i de les dues coses n’hi ha una bona dosi en les 600.000 imatges que ha captat al llarg de la seva vida de fotògraf i que ha cedit a l’Inspai, el centre de la imatge de la Diputació de Girona, que de moment ha començat a tractar-ne 250.000. Manel Lladó Aliu (Girona, 1961) és fotògraf de premsa, cap de fotografia d’aquest diari, en el qual treballa des del 1984. En els seus primers anys, també va col·laborar amb altres mitjans, com Lecturas, l’agència Cover, Interviú, Panorama, ABC i La Vanguardia.

En Manel, el quart de set germans, farà més de 40 anys que es dedica al món de la fotografia. Li agrada més que li diguin reporter de premsa o fotògraf que fotoperiodista. Ha estat sempre una persona inquieta. De petit era hiperactiu i no li agradava estudiar. “De fet no sabien què fer-ne, de mi”, reconeix. Va trobar el seu món als fogons, al Flamingo de l’Estartit d’auxiliar de cuina, al Fornells Park d’ajudant i a Ca la Neus de l’Escala, en una empresa de càtering de cuiner i a la UAB de Bellaterra de cap de cuina. Un accident arran d’una caiguda pel forat de l’ascensor li va canviar la vida. Va estudiar a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya i allà, mitjançant Antonio Espejo, va començar a col·laborar amb revistes de moda i a fer retrats com a assistent. I d’aquí, a Lecturas, on Toni Monge el va enviar a fer de paparazzi a la Costa Brava fins al 1984, any en què comença a col·laborar amb El Punt quan en marxa Dani Duch. Allà es troba Joan Comalat i Joan Castro. I ja no en surt, tot i que durant dos anys també va col·laborar amb Jaume Font a Girona Gastronòmica.

Com a fotògraf, ha captat part de la memòria gràfica de les comarques gironines, la que ha publicat al diari. Però també ha fet de fotògraf de natura, de moda, de retrats d’estudi i fotografia publicitària. I per al diari ha cobert successos, política, vida social i tot el que ha tocat. Ha fet també fotografia aèria. En definitiva, i com a bon fotògraf, ha fet de tot. Ell diu que ha après de grans professionals, mirant-los i veient-los actuar. A més dels citats, parla de Tino Soriano, Marcel·lí Sáenz, Xavier Jubierre i el desaparegut Carles Mundet. Té gairebé 600.000 imatges, en blanc i negre i color, en negatiu, diapositiva i foto digital. De tot el que ha cedit, en sortirà una exposició i un llibre.

N’ha fet moltes, de fotos, però recorda com va captar el darrer alè de vida de Salvador Dalí quan, des de Púbol, va fer el darrer viatge a Figueres i va disparar un munt de fotos en dos segons i en va poder aprofitar set o vuit. També ha fotografiat artistes, escriptors i actors.

Quan va estar convalescent per l’accident, va descobrir el món dels massatges, es va formar i ara és especialista en energies àuliques –trobar l’energia de l’aura– i en reiki, teràpia alternativa d’origen hinduista, reconeguda per l’OMS. Hi treballa i ha atès molts malalts oncològics. És l’altra cara d’un fotògraf de premsa que aporta la seva ànima als centenars de milers de fotografies que ha fet i que ha donat a l’Inspai.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia