Veritats i mentides

Sempre m’ha fascinat la capacitat dels polítics, no de tots, però sí de massa, de dir les mentides més grosses tot i ser conscients de la falsedat de les seves paraules. Sí, ja sé que quan es parla de política les línies vermelles es difuminen i els límits entre la falsedat i la realitat són extremadament difícils de dibuixar. Però això no treu que en les darreres conteses electorals hem assistit a un espectacle més agre del que estem habituats, per molt que l’hagin intentat farcir de llibertat d’expressió o, el que és pitjor, d’un atac personal cap al personatge en qüestió. Allò que la millor defensa és un atac sembla que s’ho han gravat a foc els candidats, o els assessors dels candidats, encara que poc després hagin hagut d’admetre l’errada i demanar no perdó, que queda massa humiliant, sinó unes simples disculpes atribuïbles a la pressió de la campanya electoral. El cas de l’assenyalament de la periodista de TVE Silvia Intxaurrondo que es va “atrevir” a contradir les afirmacions d’Alberto Núñez Feijóo ha estat el més escandalós, per evident, però n’hi ha hagut d’altres. I és que mostrar davant del públic que el rei va nu continua funcionant quan es busca demostrar de quina pasta estan fets els polítics d’alta volada. És cert, a ningú no li agrada que el posin contra les cordes i que l’entrevista es converteixi en un combat de boxa, però mai s’ha d’acceptar tapar el desconeixement i la ignorància amb una bona dosi de fantasia que només busca distreure el personal de les mancances de l’entrevistat. Crec que a banda dels militants dels partits i els fans dels candidats, a qui la devoció anul·la del tot l’esperit crític, la resta de ciutadans encara aplaudim la sinceritat en el discurs d’aquell o aquella que pretén governar el país. I si la sinceritat és massa eixuta i es queda encallada a la gola, encara valorem més que la figura en qüestió ho admeti sense problemes. Lluny de buscar superherois de còmic o encantadors de serps, aquells que volen manar tan sols s’haurien de preocupar de tocar de peus a terra. De poca cosa més.