mirades
Jordi Grau
El fil invisible de la llengua i la fe
Joan Ferrer i Costa, filòleg i biblista i professor a la UdG i a la Facultat de Teologia de Catalunya, explica que el seu mestre, Joan Coromines, tenia una gran estima pel concepte de pàtria. “La pàtria en la cosmovisió de Coromines era simplement la terra dels pares: de la mateixa manera que tothom té un pare i una mare, tothom té una pàtria. I la gent que ha viscut en aquesta terra ha parlat tradicionalment la llengua d’aquesta pàtria, la llengua catalana.” Això escriu Joan Ferrer i Costa a l’inici del pròleg que ha escrit per a Fe arrelada. Garba d’articles i entrevistes (1997-2022), el darrer llibre de l’escriptor, historiador, professor i activista cultural David Pagès i Cassú (Sant Joan de Mollet, 1968).
En David, filòleg, és ensenyant al col·legi Bell-lloc del Pla de Girona, però té molta obra dedicada precisament a fer conèixer la pàtria, a fer conèixer la llengua catalana, i a fer conèixer aquella gent que amb la seva feina i la seva obra han servit la pàtria i la llengua. Ha escrit i escriu, als seus llibres i als articles que publica al Diari de Girona i a Serra d’Or, entre d’altres, sobre la terra i la llengua i s’ha convertit d’aquesta manera en un activista incansable de la llengua. Des dels seus primers llibres publicats, Històries de l’avi Abdon (1994) i Històries de casa nostra (1996), fins a Baules (2022) i aquest darrer, s’hi troba amor a la terra, defensa de la llengua i una voluntat de transmetre el llegat de trajectòries referents del nostre poble i una voluntat de transmissió d’una generació a l’altra de fets col·lectius que han estat transcendentals com a poble i que ens han fet com som.
Això li ha estat reconegut. Des del premi Aina Moll que va rebre el 2013 en el decurs dels premis 31 de Desembre, fins al premi ADAC de Normalització Lingüística i Cultural, el Francesc Ferrer i Gironès i el premi Rafael Sari, entregat a l’Alguer, que li van ser atorgats el 2021. En els seus llibres, al marge de Baules, on 45 personalitats escriuen cartes als seus avantpassats il·lustres però també als seus fills o nets, l’obra de David Pagès i Cassú transmet voluntat de resiliència i de continuïtat: Referents. 40 entrevistes a personalitats dels Països Catalans, Què t’ha ensenyat la vida (202 veus) o Bones llavors, en són la mostra.
Fe arrelada és això, una garba d’articles i entrevistes, com diu el subtítol, que vol visualitzar “l’entrellaçament, que significa també reforçament recíproc, entre dos pilars que han estat bàsics per a la vertebració del nostre poble, i de la seva identitat: catalanitat i cristianitat”. Així ho escriu en la introducció del llibre que prologa Joan Ferrer i Costa i del qual la priora del monestir de Sant Daniel, Maria Assumpció Pifarré i Clapés, fa l’epíleg. El llibre, una garba d’articles publicats al diari, al Full Parroquial, El Senyal i diversos butlletins, es complementa amb setze entrevistes, de Modest Prats i el pare abat emèrit de Montserrat, Josep Maria Solés, a l’arquebisbe Joan Planellas, el bisbe Sebastià Taltavull, entre d’altres. “El país ha canviat molt, en molts aspectes i en poc temps”, escriu en David al pròleg, però el coneixement d’aquest bagatge que ens ha aportat el cristianisme és fonamental per entendre’ns com a país. El fil invisible entre la llengua i la fe.