Lleis de fa dos mil anys

Amb capes vermelles i gorres blanques omplen els carrers per protestar pel que cada vegada s’assembla més a la distopia de Margaret Atwood a El conte de la serventa: una implacable dictadura puritana que margina les dones i les redueix a una funció reproductora. Són les activistes israelianes que temen el retrocés de la seva llibertat davant l’ofensiva ultra –majoria absoluta al Parlament– del govern de Netanyahu. S’afegeixen a l’onada de manifestacions que intenta aturar el cop judicial amb què el règim vol acaparar un poder despòtic i sense control. Aquest cop consisteix a reduir a la mínima expressió la independència del Tribunal Suprem, fer i desfer lleis i prendre tota mena de mesures arbitràries i repressores –mana una coalició de partits carques i teocràtics–. En paraules de l’escriptor i acadèmic Yuval Noah Harari –i ningú coneix tan bé com ell el poder de les narratives–: “Estem al bell mig d’un huracà històric, no sentim ira ni odi però sí que estem terroritzats i la por ens impulsa a l’acció. No ens enganyem, el govern no està realitzant una reforma judicial, sinó una escomesa antidemocràtica. És el truc més vell del manual: primer s’utilitza la llei per accedir al poder i després s’utilitza el poder per pervertir la llei.” Pervertir la llei, fins al punt d’expandir la segregació per sexes als serveis públics, a la universitat i en actes socials, a més d’atorgar un poder il·limitat a les corts rabíniques per resoldre contenciosos familiars i civils amb paràmetres de fa dos mil anys d’un patriarcat rabiós, denuncia Ruth Halperin-Kaddari, fundadora i directora del Centre Rackman (promoció de la igualtat). Atacar els drets de les dones és atacar els drets humans, els drets de tothom i arreu la càrrega és potent i molt preocupant.