Narcís-Jordi Aragó, un referent

Quan Manel Bonmatí Romaguera presidia l’Associació de Premsa de Girona, al seu costat hi tenia Narcís-Jordi Aragó Masó. Aquest el va substituir i també va ser el president de la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, que es va constituir el 1985 i del qual va ser vuit anys vicedegà. Avui fa set anys que Narcís-Jordi Aragó, referent de periodistes gironins, va morir, als 84 anys.

Estava predestinat a ser periodista. Era besnet, net, nebot i fill de periodistes. Narcís-Jordi Aragó i Masó (Girona, 1932-2016) va ser primer advocat, perquè podia estudiar la carrera per lliure des de Girona, i després es va diplomar en periodisme a l’Escola Oficial, dos cursos de dos mesos a Barcelona i un a Madrid per passar un temible examen. Temible perquè qui el dirigia estava més preocupat perquè se seguissin els principis del Movimiento que pel que havien d’estar, és a dir per fer periodisme. Ell hi estava predestinat. El seu besavi matern va fundar a Girona El Constitucional i el seu avi, Rafael Masó, va fundar el 1889 el Diario de Gerona, conservador i òrgan oficiós de la Lliga. El seu pare, Estanislau Aragó, va escriure al diari del sogre i també va ser regidor de Cultura de l’Ajuntament de Girona, on va coincidir amb Manel Bonmatí. El seu oncle, l’arquitecte Rafel Masó, germà de la seva mare, va construir la casa on Narcís-Jordi sempre va viure, al carrer de les Ballesteries. Es va casar el 1961 amb la pintora Mercè Huerta, que va morir un any abans que ell, el juliol del 2015. Van fer donació a l’Ajuntament de la casa Masó, seu ara de la Fundació Rafael Masó.

Abans que de periodista, va fer d’advocat durant vint anys. Però la seva passió era una altra. Primer a Ràdio Girona, on va dirigir diversos programes, i després com a cap de redacció de Vida Católica, que dirigia l’industrial Josep Maria Ginés. Una interferència del censor eclesiàstic, un canonge amic de l’alcalde de Girona, va fer que tota la redacció encapçalada per Aragó plegués. El motiu, una tala d’arbres a la Devesa que amb diplomàcia havia criticat Jordi Dalmau. Allò, indirectament, els va obrir les portes de Presència. El bisbe Jubany, que estava tenint topades importants amb l’autoritat militar, pel català i per la seva visió conciliar del Vaticà II, va pagar amb una subvenció a la Creu Roja polaca les multes que ofegaven Manel Bonmatí. Aragó es va convertir en el director d’una revista amb vocació nacional feta des de Girona i en la qual participaven tots els elements contraris al règim, del PSUC a Unió Democràtica. Va ser mèrit de l’Aragó, que feia una revista que havia de superar una censura indirecta a causa de la llei de premsa de Fraga, que la va acabar tancant per una causa administrativa. A Presència van créixer periodistes nostrats i va ser el germen que va fer néixer Punt Diari, on Narcís-Jordi Aragó, que va deixar Presència el 1977, va ser el president del consell editorial. Durant deu anys, del 1970 al 1980, va ser corresponsal a Girona de Tele/eXpress, el diari de tarda, amb el pseudònim Jordi Ballester. No podia ser d’una altra manera, ell que gairebé sempre va viure al carrer de les Ballesteries. És clar que el seu gran somni havia estat ser bisbe de Girona.