El voraviu
Blanquegen, sí
Tot pacte ho fa i distreu de l’objectiu, però el bloqueig no és l’únic camí
Bona part de l’independentisme civil no ha frisat amb els pactes de l’independentisme institucional que han fet que dijous es constituís la mesa del Congrés que es va constituir. Associacions molt respectables i ciutadans molt rellevants es mostren dolguts i mantenen la tesi que qualsevol pacte blanqueja l’Estat espanyol i distreu de l’objectiu independentista, i que l’únic camí a la independència és el bloqueig. Que qualsevol pacte blanqueja, és cert. Que qualsevol pacte distreu de l’objectiu, també és cert. Que l’únic camí a la independència sigui el bloqueig, és molt més opinable. Veurem què ve a partir d’aquí, però dijous ERC i Junts varen estar encertats. És clar que blanquegen, com diu l’ANC, però no es blocava res, vist com varen anar les votacions. I és clar que cap dels acords (ni els signats ni els no signats) arribaran a res. Ho sabem tots. Però se’ls varen petar moltes costures. L’independentisme porta cinc anys en el pou de la contradicció i la baralla interna circulant a roda del pilot. Els acords són tots paper mullat (tant els d’ERC com els de Junts). Seran víctimes del filibusterisme parlamentari, de la judicatura i de la batalla legal del PP, Cs i Vox i de les associacions espanyolistes que floreixen arreu. Se’ls ha de fer suar i esquitxar tot el que es pugui. Mai s’havia tret tant per una mesa! Què més necessiten o volen? Que passin per caixa! Catalunya vol amnistia i autodeterminació! ERC i Junts ho han de portar gravat al front.
