Tal dia com avui...
Josep Maria Espinàs
Carta al quiosquer
Benvolgut amic:
Us escric amb la confiança que comporta el fet que vós veneu el diari AVUI i jo hi escric. No ens coneixem personalment, i no sé si llegireu aquestes ratlles en un quiosc de Gràcia, de Berga o de Castelló. És possible, d’altra banda, que no les llegiu –vull dir que només les llegeixin una petita part dels venedors de diaris que reben l’AVUI. No us en faig retret. Sovint els pastissers no mengen dolços. Esteu voltats de paper imprès i, d’alguna manera, us heu de “distanciar” de tot aquest material.
Però, és clar, la cultura –i un diari és, entre d’altres coses, un vehicle de cultura– no és tan sols un negoci. És bo que també sigui un negoci, però al darrere de la lletra impresa hi ha moltes coses: idees, sentiments, projectes d’interès comú, denúncies d’injustícies, esperances en el futur... Tot això és a l’AVUI, i més encara: la voluntat de difusió normal d’un idioma. Sabeu que el català ha estat, durant molts anys, oficialment maltractat; l’han maltractat els governants, no pas –conscientment i en general– els ciutadans immigrats. És possible que vós parleu castellà, però seria ofendre-us pensar que podeu tenir cap prevenció contra el nostre diari. Heu vist aparèixer i desaparèixer moltes publicacions, i estic segur que creieu que un diari en català ha de tenir, avui dia, un lloc assegurat en el vostre quiosc.
Us voldria demanar que hi col·laboreu. No el tingueu amagat, si us plau. D’altres es venen més, ja ho sé. Però sabem molt bé que podeu fer que l’AVUI sigui ben “visible”, en comptes de deixar-lo arraconat. La gent que s’acosta al quiosc “mira” molt, i de vós depèn que pugui “veure” l’AVUI amb facilitat. Com més visible sigui, més es vendrà. Apliqueu la vostra iniciativa a trencar la rutina que el nostre diari és, comercialment, de “segona divisió”.
Feu la prova durant un mes. No us pot perjudicar, i qui sap si tindreu una agradable sorpresa. Penseu-hi, i us en dono les gràcies per endavant. Cordialment.
Al lector
Si compreu el diari en un quiosc, feu-vos solidari d’aquesta acció de presència de l’AVUI. Argumenteu-la amb el quiosquer amb el qual teniu tracte i, per tant, confiança. Amb bones paraules, i en la condició de client, podeu fer molta feina.