Armaments: cursa mortal

Els qui escrivim als diaris o revistes –i també els qui s’adrecen al poble a través de la ràdio i la televisió– tenim l’obligació de col·laborar en la tasca essencial de la Unesco: per mitjà de l’educació i la informació, crear un corrent d’opinió favorable al desarmament i a la cooperació pacífica. I el més eficaç, penso, no és que exposi les meves idees o els meus sentiments sobre aquesta qüestió, sinó que reculli algunes dades objectives que “El Correu de la Unesco” ha publicat. Si aquesta informació no és capaç d’obrir-nos els ulls…

La potència explosiva de les ogives termonuclears de què disposen els Estats Units i la Unió Soviètica equival a la d’1.300.000 bombes com la d’Hiroshima. Les activitats militars absorbeixen anualment un volum de recursos equivalent a uns dos terços del producte nacional brut total dels països que en conjunt representen la meitat més pobra de la població mundial. Al voltant del 25% del personal científic mundial es dedica a activitats relacionades amb els afers militars, i del total acumulat de despeses d’investigació i desenvolupament des de la segona guerra mundial, aproximadament el 40% s’ha destinat a finalitats militars. La majoria d’aquests fons és assignada a la producció de material sense cap ús civil possible.

Els recursos de la investigació mèdica arreu del món són només una cinquena part dels que hom dedica al desenvolupament militar. Hom ha calculat que el nombre de persones que integren les forces armades arreu del món, sumat al de les que treballen en ocupacions relacionades amb el sector militar, actualment és dues vegades més gran que el dels mestres, metges i infermeres junts. L’Organització Mundial de la Salut dedicà 83 milions de dòlars en un termini de deu anys a eliminar la verola al món. Aquesta suma no seria prou ni per a comprar un sol bombarder modern. El programa per a eliminar el paludisme arreu del planeta avança a poc a poc per falta de diners, i el seu cost és tan sols una tercera part del que serà despès únicament en l’adquisició de cada nou submarí amb projectils nuclears.

La magnitud de les despeses militars mundials és tan gran que signifiquen uns 65 milions de pessetes (65.000.000) PER MINUT. I això passa en un món on 500 milions de persones es troben afectades greument per una nutrició dolenta, 800 milions són analfabetes, 1.500 milions manquen d’atenció mèdica, 250 milions de criatures menors de catorze anys no disposen d’escola. Darrerament han augmentat espectacularment les despeses militars corresponents al Tercer Món. Prop del 75% del comerç mundial actual d’armes importants és fet amb els països pobres.

Fins i tot abans de ser utilitzades, doncs, les armes modernes ja causen milions de víctimes, perquè llur fabricació i comerç consumeix uns recursos que el món necessita amb urgència per a resoldre els seus problemes més elementals i bàsics.