El rebost dels records

Durant un temps Joaquim Nadal va deixar a Twitter una sèrie de reflexions que s’acostaven molt a la prosa poètica i que el periodista Eduard López va replicar popularitzant l’etiqueta #RotlloQuimNadal. Ara podem saber que de jove, estudiant del Preu, a Quim Nadal el va atraure escriure versos, però que ben aviat ho va deixar estar i va explorar els camins de la història i de la política que li van permetre “escriure compulsivament”. Ho ha fet i en són mostra els seus llibres d’història, però també sobre la ciutat de Girona –el darrer, Girona monumental– i també els que ha dedicat al que s’anomena la literatura del jo: Quaderns de viatges (2006), Fent tentines per la vida (2013), Testimoni de càrrec (2014) i Històries d’alcalde (2019). En aquesta línia demà publica Confitura de vidre a Univers, dins la col·lecció La joie de vivre.

Aquest nou llibre és un concentrat dels records de Joaquim Nadal. No té res a veure amb la seva carrera política ni amb el seu actual càrrec de conseller de Recerca i d’Universitats. Confitura de vidre són vivències que Joaquim Nadal ha volgut associar als cinc sentits –vista, olfacte, oïda, gust i tacte–, amb una introducció en què explica com explora els camins del gaudi i un epíleg en el qual es declara un tímid sentimental. Són 141 pàgines de llibre en què Quim Nadal es recorda en els moments feliços, tot i que ens explica que potser el contrast entre aquests i els instants amargs i dolorosos, que n’hi ha hagut, li permeten entendre que és aquest contrast el que li proporciona satisfacció, Com després d’un mal de queixal, el retorn a la normalitat li fa exclamar: “Que bé s’està quan s’està bé.”

“Rescatar la memòria és un exercici sorprenent”, explica Nadal. I per això ha decidit dividir els records en els cinc sentits per aconseguir una descripció exquisida dels petits plaers de la vida. Ja des del títol. Confitura de vidre és com en deien a casa de la gelea de codony que feia la seva àvia Teresa. El nom ve a tomb del to brillant de la gelea, que no havia tornat a provar i el record de la qual li va transmetre trobar al rebost de casa seva dos pots de vidre de gelea de codony d’una marca francesa que va decidir obrir quan el confinament del 14 de març del 2020 li va impedir esmorzar, com feia des de sempre, fora de casa.

És un llibre de records que ens mostra el Nadal més humà, aquell a qui li agraden els formatgets, el que s’enamora de prats deliciosos com diu el salm, el que s’admira dels cels esmaltats de núvols esparracats, el que associa la vida a les llars de foc, des de la de la infantesa a casa els avis a l’actual de la Cerdanya. Ben escrit, gairebé poètic, l’autor es declara poc mariner, li agrada l’olor de cafè torrat de la Nestlé en contraposició a la pudor que s’aguantava abans procedent de la Torras, explica que sempre li ha agradat la fruita, que de petit tenia limitada a una al dia, I recorda des de la sarsuela de Sant Joaquim que la seva àvia pagava pel seu sant fins a les marques que els accidents li han deixat a la pell. Joaquim Nadal s’obre malgrat la seva confessió que es considera de caràcter retret, tímid i vergonyós, tot i la seva projecció pública. A Confitura de vidre ens ofereix la seva personal alegria de viure.