Víctor Jara i Joan Alsina
Avui fa 50 anys del cop d’estat que va acabar amb la democràcia xilena per instaurar el règim del terror de Pinochet. És sobradament conegut que el dimarts 11 de setembre del 1973 i els dies posteriors va haver-hi milers de víctimes, inclosos el mateix president de la República, Salvador Allende, que es va suïcidar el mateix dia 11 per no haver-se d’entregar als militars que havien ocupat el palau de La Moneda. El 19 de setembre, va ser afusellat el sacerdot empordanès Joan Alsina, “capellà obrer de l’hospital San Juan de Dios”, com recorda una placa commemorativa, i tres dies abans, la matinada del dia 16, van matar el cantautor Víctor Jara, després de llargues sessions de tortura, sobretot concentrades a destrossar les mans amb què tocava la guitarra, a l’estadi Xile de Santiago –ara, estadi Víctor Jara–, que els seus assassins uniformats van culminar amb una quarantena de trets, per intentar callar la veu que havia representat la set de llibertats del poble xilè. Fa pocs dies, la Cort Suprema de Xile ha condemnat en ferm set exmilitars com a autors del segrest i l’homicidi de Víctor Jara, un dels quals, de 86 anys i condemnat a 25 anys de presó, es va suïcidar abans de ser detingut.
El 12 de setembre del 1973, el diari Los Sitios obria la portada amb el titular “Allende, derrocat, es va suïcidar”, al costat d’una poc apropiada caricatura del president. No es podia esperar més d’un diari del Movimiento, tenint en compte la bona sintonia entre els dictadors Pinochet i Franco, al qual encara li quedarien forces per signar unes quantes sentències de mort. Aquí, van trigar a arribar les notícies de les salvatjades del nou règim xilè, inclosos els assassinats de Jara i Alsina. D’aquest últim, Los Sitios va publicar, el 2 d’octubre, un breu titulat “Sacerdot gironí mort a Xile”, en què es deia, de manera ambigua, que havia mort “com a conseqüència d’un enfrontament amb les forces de l’ordre”. El mateix dia, la família va publicar una esquela al diari, en què s’anunciava una missa funeral l’endemà al seu poble, Castelló d’Empúries. El 1974, Raimon va publicar un disc preciós i valent, titulat A Víctor Jara , en què cantava en català l’eterna Te recuerdo, Amanda: el nom de la seva mare i de la seva filla.
