Els nens, o com protegir els més dèbils

En l’edició d’AVUI expliquem dues notícies que tenen els infants, una vegada més, com a malaurats protagonistes. D’una banda, el departament d’Acció Social va assumir l’any passat la tutela de 1.400 menors. De l’altra, la Guàrdia Civil ha detingut nou persones presumptament implicades en la distribució de vídeos amb pornografia infantil, amb un total de 10.000 imatges amb contingut sexual amb menors de tots dos sexes com a protagonistes. En aquest cas, la investigació ha sorgit arran de la denúncia d’un veí de Lleida que es va descarregar accidentalment una d’aquestes imatges. En aquesta operació, anomenada Reflex, s’ha detingut els distribuïdors de tot aquest material.

La cadena de la perversió, però, és molt més llarga. Si hi ha qui fa negoci distribuint tot aquest material i hi ha qui ho filma és perquè hi ha molt més públic que ho consumeix del que ens pensem. De fet, els mitjans no parem de publicar batudes de pornografia infantil a la xarxa, en les modalitats més diverses, i sempre sabem que no és la darrera ocasió que informem de realitats escabroses d’aquesta mena. I sabem, també, que el percentatge d’enxampats és una part petita de la gent que s’hi dedica. Els abusos sexuals, per exemple, representen el 5% dels motius de desemparament de 1.400 menors l’any passat a Catalunya. El motiu principal per retirar la tutela als pares és (55%) perquè no atenen bé els seus propis fills, una quarta part (25%) és perquè maltracten psicològicament els nens i s’hi ha de sumar (15%) els qui els maltracten físicament.

Al Tercer Món hi ha massa nens que es moren cada dia per falta d’aigua, d’aliments o de condicions higièniques o sanitàries. Al Primer Món pràcticament ningú no mor ni de gana ni de set, però el percentatge de maltractaments als menors, a diferents nivells, és una barbaritat. És fastigós, és inacceptable i és un signe de decadència del nostre sistema que pensem que és civilitzat. Les autoritats hi poden fer més, cert, però la solució ha d’arribar individualment, amb el comportament personal, a través del control mental i d’una consciència més gran per protegir els més petits.