Anar paint

Entre tota la resta de partits van empènyer Junts al precipici, o al monte, que diuen a l’Estat, fent-los fora de les principals institucions catalanes i sense els més ben remunerats sous públics. ERC els fa fora del govern; el PSC, els comuns i el PP, de l’Ajuntament de Barcelona, els gairebé mateixos protagonistes de les respectives diputacions... A vegades de males maneres i altres amb total honestedat, amb contradiccions internes o força coherència, però fora de les institucions. L’objectiu estava clar: escanyar-los econòmicament i mirar d’esborrar-los del mapa polític després d’anys de cultura de govern, i assolir la màxima quota de poder com pertoca als partits polítics. I ara es troben que aquells que pretenien arraconar i amb qui era nociu arribar a un acord esdevenen imprescindibles per salvar la legislatura, i evitar que el PP i Vox no només governin a la gran majoria de comunitats autònomes, sinó també tot l’Estat. Junts és imprescindible, però tant l’han collat que té poc a conservar, Trias no ha accedit a l’alcaldia i han mantingut com a pal de paller una ideologia que faran valer. I no pas per un traspàs competencial o acord menor, sinó per un “compromís històric”, advertia ahir Puigdemont.

De moment, esperar el fracàs de Feijóo i anar paint els passos, com el de la vicepresidenta Díaz de reunir-se amb els exiliats. En vindran d’altres d’ambdues bandes, si s’assumeix la situació. S’albira ja que el reconeixement de l’independentisme com a subjecte polític, l’amnistia o com se l’anomeni legislativament i, sobretot, el compliment dels acords que compensin dècades de menysteniment al país no poden ni aplicar-se ni validar-se o acomplir-se en tres mesos de negociació. Caldrà la legislatura sencera. Com mirar de passar a la següent pantalla del referèndum, que no és un escull previ per als pròxims mesos i la investidura. S’ha aclarit també que ni la taula de diàleg d’ERC, ni la reformulació territorial d’Urkullu, per citar dues temptatives recents, determinaran investidura i legislatura.