El voraviu
Músic pagat no fa bon so
ERC està disposada a investir amb el “compromís ferm, signat i calendari”
Quina altra gran exhibició de traça negociadora, la que dimecres va donar Teresa Jordà! No saben si hi ha temps material perquè l’amnistia estigui aprovada abans, i proclamen que acceptarien investir Sánchez sense promulgar la llei si hi ha “un compromís ferm, signat i amb calendari”. Ho han llegit bé! Investim i no cal que estigui promulgada l’amnistia si està “signada i amb calendari”. Conscients que el debat és complex i el temps, limitat, els companys d’ERC es conformarien a estar segurs que hi haurà la “voluntat política del PSOE”. Que com es pot estar segur que una voluntat política del PSOE és ferma? Que com se signen acords amb el PSOE per tenir garanties que es compleixin? En un tovalló de paper com Messi amb el Barça? Tant li fa, perquè ara no pinten res en la negociació, però el que estarien dient, si hi pintessin, és que no cal que el PSOE corri ni s’estressi. Tenen tot el temps del món perquè ells no necessiten cobrar al comptat. Quina estratègia és aquesta amb la rastellera d’incompliments que acredita el PSOE? És una falta descomunal de traça ara que no hi pinten res? O és perquè com que no hi pinten res preparen la campanya? Teníem l’amnistia “signada i amb calendari” però la intransigència de Junts ens ha abocat a eleccions i ha donat una altra oportunitat a la dreta. Els companys d’ERC tornen a oblidar allò que mantenia amb fermesa l’àvia Neus. Músic pagat no fa bon so.
