Un alcalde borbònic per a Barcelona

Ni cent dies en el càrrec ha neces­si­tat l’alcalde de Bar­ce­lona per tro­bar-se amb el seu admi­rat Felip VI. Ben vist, suposo que era d’espe­rar. Ell és un grou­pie de la cosa borbònica, com ja va demos­trar amb les fotos que va col·locar al seu nou des­patx, i un fan autèntic l’hi per­dona tot, al seu ídol, també que vomiti odi con­tra la mei­tat dels veïns a qui el bat­lle governa. Coll­boni ha arri­bat a alcalde sense demos­trar habi­li­tats extra­or­dinàries, si excep­tuem la de pas­sar des­a­per­ce­but i fer com que no hi és. Que també és un art i molt impor­tant, en els temps que cor­ren. Per a algú com ell, que defuig debats embol­ca­llats de grans idees polítiques no sigui que li facin nosa, la foto acon­se­guida amb el Borbó deu ser un dels moments clau del man­dat. Un cop immor­ta­lit­zada la cita, la ciu­tat podrà tor­nar a recu­pe­rar la dinàmica de fer pas­sar els dies amb l’entu­si­asme just, per uns moments mirant cap a la copa Amèrica, d’altres cap a si es recu­pera o no el pro­jecte de l’Her­mi­tage o, per què no, si es poden fer més hotels o encara no toca. Men­tres­tant, molts bar­ce­lo­nins i bar­ce­lo­ni­nes hau­ran de seguir bus­cant-se la vida per tro­bar un habi­tatge, segu­ra­ment lluny de la Ciu­tat Com­tal, els trens segui­ran arri­bant quan volen, els CAP veu­ran per­pe­tuar-se les cues inter­mi­na­bles i la ciu­tat seguirà ofe­rint una imatge cada cop més grisa, fosca i un pèl bruta. Men­tre tot això segueix pas­sant, no tin­guin cap dubte que el senyor Coll­boni sabrà evi­tar qual­se­vol decla­ració gran­di­loqüent, pas­sarà de pun­te­tes per allò que li pugui fer pujar els colors, fins que arribi el dia gloriós que pugui fer-se una altra foto­gra­fia amb el seu esti­mat Felip VI, aquest cop men­tre ple­gats col·loquen la pri­mera pedra de l’ampli­ació de l’aero­port.